1.
cabana [o cabanya]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barraca. cabrera, cabana on es recullen les cabres a la nit. caseta jaç jacera(Alc.), cabana petita on poden dormir algunes persones. tuguri, caseta petita i pobra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
borda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cabana, casa, masia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
barraca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
borda, cabanya o cabana(->), barraca per a tenir la palla, el fem, les eines de conreu. borja, cabana de pedra seca, sense porta, a la vinya. barracot o barracull, barraca dolenta, mal feta. cabana o cabanya, barraca o caseta rústica, esp. per a arrecerar-s'hi els qui han de passar la nit fora [...]
|
4.
rama
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 branca. secall, rama seca. ramegall, rama que hom fa servir com a senyal. 2 Conjunt de rames tallades. Una cabana de rama. ramallao ramada brancall ramatge(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
caseta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cabana. glorieta, espècie de caseta, en un jardí, generalment tancada per enreixats amb plantes enfiladisses. canera, caseta d'un gos. cabina, caseta de banys. borja, caseta de pedra per a vigilar la vinya. 2 Divisió d'un espai. casella compartiment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
6.
corral
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cabrera, cabana on es recullen les cabres, de nits. dormidor, lloc on dorm el bestiar. estableo establa galliner, corral per a l'aviram. colomero colomar, gabial o corralet per als coloms. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
volada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corona una façana. llosana, volada d'un balcó. Cp. cobertor: petita volada de lloses sobre el portal. L'adj. voladís expressa la idea de fer volada o sortir enfora. Un petit llosat voladís protegia de la pluja la porta de la cabana. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
casa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
poble, més gran que les altres. tugurio cabana, caseta petita i pobra. cofurna, casa petita, pobra, fosca. 2 El lloc on hom habita, encara que no sigui una casa pròpiament dita. rectoria, casa o apartament on viu el rector. residència, lloc on una autoritat o corporació té el seu domicili o [...]
|
9.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt(d'una cosa), agafar-la violentament. enxarparo xarpar(fam.) entrapar, agafar [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |