1 escopinar gargallejar esputar(med.) expectorar(med.) arrencar, terme popular per expectorar. 2 llençar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

escopir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

pota. Pixar fora de test. Escopir fora de la trona. Ficar els peus a la galleda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]

. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avararo varar, portar una nau del lloc on ha [...]

. desconsiderar desamar desestimar donar una bufetada(a algú) (fig.), menysprear-lo. escopir a la cara(d'algú) (fig.) conculcar(els drets d'algú, les lleis, l'autoritat, etc.) rebaixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

ofendre(->) insultar improperar ultratjar afrontar aporrinar, omplir d'improperis. carregar (o cobrir) d'injúries escopir injúries (o insults) (sobre algú) invectivar aücar, insultar a crits. blasfemar. Blasfemar el nom de Déu. esbaconar(dial. Alc.), insultar grosserament. desbocar-se [...]

(acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto(fam.) jaio jaio iaio vellard ancià [...]