1.
cansar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
|
2.
enfastidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avorrir, cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ennuegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tapar. engargussar-se, entravessar-se o encallar-se una cosa a la gola. 2 Fig. cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
afartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Atipar fort. atipar. 2 Fig. avorrir, cansar. 3 donar. 4 (afartar-sepron.) afarrossar-se, menjar i beure en excés. sobremenjar enfetgegar-se ataconar-se atracar-se 5 Fig. cansar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar (fig.) baldar (fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar (fig.) rebentar (fig. hiperb.) esllomar esbraonar o desbraonar, fatigar fortament. atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen. exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força. esgotar, íd. encaparrar, fatigar el cap. moldre els ossos fer suar el sagí 2 Fig. → cansar. 3 (fatigar-se pron.) caure de fatiga suar fel suar sang i aigua esfreixurar-se o treure la freixura per la boca treure la moca esbraonar-se (pròp., cansar-se els braços o les cames) espeuar-se, fatigar-se de peus. matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma. perdre l'alè o desalenar-se esgargamellar-se, fatigar-se cridant. esgolar-se, íd. escridassar-se, íd. escarcanyar-se, íd. esfetgegar-se o treure el fetge per la boca escarramicar-se treballar a esclat de mort buidar-se el cap (en alguna cosa), fatigar-se molt en el seu estudi. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
6.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]
|
7.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
|