1.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre(vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetiro tornar-ho a fer, fer-ho de nou [...]
1 v. És el verb que té més aplicacions de tot el diccionari. Seria interminable la llista si les volguéssim esmentar totes. fotre (vulg.) refer, tornar a fer una cosa material. renovar, fer de nou una cosa. Renovar un contracte. Renovar les seves excuses. repetir o tornar-ho a fer, fer-ho de nou. executar (un treball) posar en execució realitzar, fer real una cosa projectada, desitjada, profetitzada. fabricar. Fabricar, algú, la seva fortuna. escaldufar (fig.), mig fer alguna cosa, fer-la imperfectament. elaborar (un producte, un pla, un projecte, etc.) efectuar. Efectuar un pagament. acomplir. Les tasques acomplertes per la comissió. perfer, fer alguna cosa de manera que no hi manqui res. consumar, portar alguna cosa a acompliment definitiu. confeccionar estructurar esbossar, fer l'esbós d'una cosa, començar a fer-la. embastar, fer una cosa superficialment, a mitges, per acabar-la més tard. engiponar, fer una cosa de qualsevol manera, a correcuita. capgirar, fer una cosa a l'inrevés. esguerrar, fer malament una cosa, espatllar-la. desgraciar, íd. pastifejar, fer barroerament les coses. cometre, fer una acció reprensible. perpetrar, íd. donar cap (a una cosa), fer-la. portar a cap, íd. complir. Complir la seva obligació. conjuminar. S'ha conjuminat un vestit amb dos o tres que en tenia, que ja eren passats de moda. obrir, fer una obertura en alguna cosa. Obrir un sot. Obrir una galeria. cursar (una sol·licitud, una instància, una queixa, etc.) constituir. L'han constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava més les excentricitats. afartar-se de, fer una cosa fins a la sacietat. Afartar-se de cridar, fer crits fins a fatigar-se. no deixar de fer (una cosa), fer-la malgrat tot. estrenar-se, fer per primera vegada una cosa. Ja ha acabat la carrera: el mes que ve s'estrena com a metge. fúmer formar. Formar una col·lecció. forjar. Forjar mots nous. afaiçonar produir. Aquesta terra produeix bons vins. plasmar. L'home plasmà Déu a imatge i semblança seva. haver doblegat una feina, haver-la feta. → causar, crear, obrar, fabricar, practicar, construir, engendrar, parir, pondre, desenvolupar-se, acostumar-se, tractar-se, arranjar, preparar, respondre, dir, ocasionar, creure, simular, mesurar, esforçar-se, aparentar, exercir, convenir, adir-se. Ant. Deixar de fer. Ometre. Desfer. Restar. Per mi no resti: si creu que ha de fer-ho, faci-ho. No moure un dit. 2 Fer els anys: Complir. Demà compliré trenta anys. Celebrar el natalici (o l'aniversari). Fer malbé: → (fer) malbé. Fer soroll: → (fer) soroll. Fer anar (una màquina, etc.): Engegar. Fer-s'ho: Arranjar-se. No vol que l'ajudin: doncs ja s'arranjarà. Fer-se (dues persones): Alternar. Tractar-se. Fer-la bona: Fer una atzagaiada. Fer-la blava. Fer-la grossa. Fer-la com un cove. Fer-ne una: Fer una malifeta. Fer-ne una de crespa. Fer-ne una de grossa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
fer 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. ferésteco ferest brau salvatge Cp. ferotge Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
fer denteta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer babarotes fer miroies fer venir salivera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
fer malbé
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 espatllar(->) malmetre(->) inutilitzar malejar, fer perdre o minvar la bonesa d'algú o d'alguna cosa. corrompre. Corrompre el gust del públic. gavanyar malbarataro dur a malbarat, fer malbé la hisenda. rebentar(fig.) pedrejar, fer malbé, esp. la salut. crebantaro escrebantar [...]
|
5.
fer campana (campana 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer rodó(usat a l'Empordà. [Alc.]) fer llobada, mancar en una reunió on hom té el costum d'anar. fer safrà Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
fer el desentès
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sonsejaro fer el sonso fer el sord fer com qui sent ploure fer l'angelot fer l'orni fer el pagès fer el paper de met fer l'enze Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
fer l'ullet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
picar l'ullet Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
fer la gara-gara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
fer la rateta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer lluernes Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
|