1.
pinya
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pinyoco pinyoca, pinya del pi negre; també, pinya esbadocada, sense els pinyons. 2 Pinya d'Amèrica: Ananàs(->). 3 Fig. grup. 4 cop. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
ananàs
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pinya tropical (o d'Amèrica) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
embriagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inebriar emborratxar 2 -se, pron. empillocar-se emborratxar-se torrar-se entrompar-se empinyar-seo agafar la pinya engatar-seo agafar un gat agafar una mona agafar una pítima pujar-li (a algú) el vi al cap posar-se alegreo alegrar-se, posar-se una mica alegre per la beguda, sense arribar a [...]
|
4.
nus [o nu, nuc]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llaç, nus amb bagues escorredisses. Fer el llaç de la corbata. baga, nus característic. feridao enferidura, nus amb què hom lliga un ham. lligada, nus amb què es lliga quelcom. barrilet(nàut.), nus escorredís. pinya de rosa, nom d'un nus nàutic. gra d'ordi, íd. ballestrinca, íd. 2 Fig [...]
|
5.
obrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una pinya, etc.) esbadocar-se(una fruita, com la magrana) pellobrir-seo pellpartir-se(un fruit) esclataro descloure's(una poncella) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
colla
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. floret. Hi havia un floret de noies que enamorava. florada, íd. pinya, colla de persones o coses unides estretament. Els estudiants patriotes formaven una pinya compacta. bandola piquet, colla de soldats, poc nombrosa. patrulla. Una patrulla de policies armats. escamot(esp. de [...]
|
7.
grup
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Un conjunt musical. categoria, cadascun dels grups en què hom pot classificar certs objectes o idees. agrupacióo agrupament penya(en un cafè, etc.) camarilla, grup de cortesans que volten el sobirà i exerceixen una influència perniciosa sobre ell. pinya(≠ penya), grup de persones o de [...]
|
8.
reunió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
persones que discuteixen de qüestions religioses. sàbat(fig. i iròn.), reunió de gent viciosa. Cp. bacanal, orgia vetllada, reunió que es fa al vespre entre familiars o amics. cenacle, colla literària, política, artística, etc. tertúlia, reunió d'amics. penya(≠ pinya), reunió d'amics, en un cafè [...]
|
9.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) braolar, bramularo bruelar. La tempesta bramulava. bramar(la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar(una massa líquida agitada) cruixir(la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar(->), fer soroll, les persones. tabolejaro tabalejar, íd [...]
|
10.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o [...]
1 aparença externa faiçó (≠ faisó), forma exterior donada a un objecte. conformació configuració silueta, forma que presenta a la vista la massa d'un objecte que es destaca sobre el fons. gàlib, forma del buc de la nau. figura (→) 2 (En terminologia tècnica o científica) amorf, sense una forma determinada. informe, íd. heteromorf, que presenta diverses formes. proteïforme, que canvia sovint de forma. isomorf, que té la mateixa forma, especialment la mateixa forma cristal·lina. diversiforme, que presenta diversitat de formes. biforme, de dues formes. triforme, que té tres formes. multiforme o polimorf, que té formes múltiples. 3 Heus aquí una llista d'adjectius, en gran part tècnics, que expressen una forma determinada. Ordenem els mots per ordre alfabètic de l'objecte a què es refereixen: ala: aliforme. alabarda: alabardat. ampolla: ampul·laci o ampul·liforme. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme; rizomorf. aspa: aspat. bàcul: baculiforme; bacil·liforme. baldufa: turbinat (estret a la base i ample de dalt). banya: corniculat; corniforme. barca: escafoide; navicular; cimbiforme (òrgan). bastó: bacil·liforme. blat: frumentaci. bolet: fungiforme. botifarra: botuliforme (tèc.); abotifarrat (popular). branca: ramiforme. bunyol: abunyolat. cagalló: acagallonat (semblant a cagallons de be, de cabra, etc.). calze: caliciforme. campana: campanulat (flor); campanut; acampanat. caputxa: cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau (m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya. cranc: cancriforme. creu: crucial; cruciforme. V. aspa. crossa: circinat (enrotllat en forma de crossa). cub: cuboide. cuc: vermiforme; vermicular; teniforme (de tènia). dent: dentiforme; odontoide (tèc.). déu: deïforme. disc: discoide o discoidal. dit: digitat. esquama o escama: esquamiforme o escamiforme. escorpí (esp. la cua): escorpioide. espasa: ensiforme; xifoide. espàtula: espatulat. espiga: espiciforme. espiral: espiraliforme; espiroide. esponja: espongiforme. estrella: estrellat; astroide. excrements: fecaloide. falç: falciforme. falguera: filiciforme. fibra: fibriforme. figa: ficiforme; ficoide; afigat. fil: filiforme. fletxa: sagital. forca: forcat; bifurcat, trifurcat. fraga: fragiforme. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci. home: antropoide; antropomorf. jonc: junciforme. lira: lirat. llàgrima: lacrimiforme. llança: lanceolat. llengua: lingüiforme. llengüeta (lígula): ligular. llentia: lentiforme; lenticular. llombrígol: umbilicat. llorer: lauraci o laurini. lluna (mitja): llunat o allunat. mà: palmat o palmiforme (semblant a una mà amb els dits estesos). mamella: mamil·lar; mamil·liforme o mamiforme. mata: amatat. mitra: mitriforme; mitral. moneda: nummiforme. mugró: mastoide. nap: napiforme. nau: navicular; escafoide. nou: nuciforme. oliva: olivari. ostra: ostreïforme. ou: oval, ovat, ovalat; oviforme, ovoide. parra: aparrat. peix: pisciforme. pèl: piliforme. pera: piriforme. perla: perlat. petxina: apetxinat. peu: pediforme. pinta: pectiniforme. pinya: apinyat; pineal. ploma: plumiforme; penniforme. plomall: aplomallat. politja: troclear. pom: apomat. porra: apirrossat. punt: punctiforme. punxó: estiliforme o estiloide. raïm: racemiforme; aciniforme; arraïmat. raspa: raduliforme. reixa: reticulat. ronyó: arronyonat. saliva: sialoide. serp: serpentiforme; anguiforme; ofioide. serradures: escobiforme. suro: surós. sutge: fuliginós. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: aixambergat. 4 Manera exterior de procedir segons certes regles. → sistema, manera. 5 Manera d'expressar el pensament. → estil. 6 Motlle que serveix per a donar una certa figura. → motlle. 7 Donar forma: Enformar. → afaiçonar. 8 Prendre forma (una cosa): Cristal·litzar (intr.), prendre una forma definitiva. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |