11.
execució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 facturai faïment obratge 2 perpetració(d'una malifeta) efectuació realització plasmació consumació(d'un crim) comissió. La comissió d'un forfet. 3 Acció d'executar un condemnat a mort. el darrer suplici. Sovint usat sense l'adjectiu. 4 Execució d'una obra musical. sonada, acció de sonar [...]
|
12.
possible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 factible realitzable practicable viable donable eventual D'un gran nombre de verbs transitius es forma un adjectiu que inclou la idea de possibilitat afegint a l'arrel els sufixos -able o -ible (accessible, existible, oposable, excusable, etc.) o el sufix -dor (cobrador o cobrable, conrador o [...]
|
13.
ensopir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ensonyar avorrir mig adormir 2 (ensopir-sepron.) abaltir-se adormissar-se endormiscar-se(->) 3 En sentit fig. s'usa gairebé exclusivament en el participi passat (ensopit) en qualitat d'adjectiu. Aquest poble és molt ensopit. Tu mai no vas enlloc: ets un ensopit. sòpit mort. [...]
|
14.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada [...]
|
15.
aplicar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. emprar posar en joc. Posar en joc les seves relacions. 4 (aplicar-sepron.). Ésser una cosa susceptible de relacionar-se amb una altra. anar. Aquest adjectiu no va amb aquest mot. adaptar-se acordar-se avenir-se anar d'acord lligar tenir connexió tenir relació quadrar amb Cp. convenir adir-se. 5 [...]
|
16.
tornar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hem notat més amunt sobre el prefix re-. 4 Tornar-se així o així, una cosa: esdevenir posar-se. Es va posar tot vermell. fer-se. Aquest vi es fa agre. Molts verbs amb el sentit de tornar-se es formen de l'adjectiu corresponent amb la terminació -ar o -ir i sovint s'adjunten un prefix [...]
|
17.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els [...]
prep. Equivalent a la prep. a de totes les llengües romàniques, llevat d'algunes particularitats que cal remarcar: 1. No s'ha d'usar per a introduir un complement directe (acusatiu). Així direm: Jo estimo molt els animals. Hem vist la teva germana. Hi ha, però, algunes excepcions: a) S'usa la prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la llebre. Això es fa per tal d'evitar ambigüitats. c) En frases que expressen reciprocitat: Estimeu-vos els uns als altres. 2. Per a introduir un complement circumstancial de lloc, el català usa la prep. a. Som a Barcelona. Avui menjarem a casa. Hi ha, però, algunes excepcions: a) Davant l'article definit hom pot usar, indistintament a o en. Vam acampar al prat (o en el prat). És preferent, però, l'ús de a. Igualment davant l'adj. interrogatiu quin. No sé a quin hotel dormiré. És millor que en quin hotel. b) Per contra, davant l'article indefinit (un, una), l'adjectiu indefinit algun, alguna i els demostratius aquest, aquesta i aquell, aquella, és preferible d'usar en (en lloc de a). Dormiré en algun hotel, prop de la carretera. Vam posar en aquella fonda que tu em vas indicar. 3. Quan un complement és una oració precedida de la conjunció que, hom prescindeix sempre de la prep. a (i de tota altra prep.). Estava acostumat que hi anés cada dia el seu germà (no a que hi anés). 4. Quan el complement d'un verb és un infinitiu, es construeix sempre amb a, encara que altrament regeixi la preposició en. Tot consisteix a fer bé les coses. Però: Consistir en una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |