101.
adular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llagotejar llepar, adular baixament. ensofrar(fig.) encensar ensabonar donar sabó(a algú) remullar(Alc.) raspallar(fig. fam.) llepar el cul(a algú) (molt vulgar), adular servilment i baixament. doblegar l'esquena davant(d'algú) fer el bus rentar la cara(a algú) fer la gara-gara afalagar [...]
|
102.
complicat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
complex enrevessat revés. És una qüestió molt revessa. Una sardana revessa, complicada, difícil de ballar. entravessat embullat embrollat intricat barroc(fig.), es diu de l'estil. laberíntic. Una filosofia laberíntica. tenir (una cosa) més bemolls que un orgue, ésser molt complicada. embolicat [...]
|
103.
calent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cald caldejat termal, es diu de l'aigua que brolla de terra molt calenta. calorós(->), es diu del temps, del dia. tòrrid, molt calent, dit del clima. roent, candento incandescent, calent fins a esdevenir lluminós. El van marcar amb un ferro roent. càlid, es diu d'un clima habitualment [...]
|
104.
intel·ligent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
intel·ligent). elet, dit d'una persona molt eixerida. Quin elet n'hi ha, d'aquell! tenir cap (o un bon cap, o molt de cap) tenir un cap molt clar ésser un cap clar ésser un caparràs viu com una centella viu com la tinya perdre's de vista saber-la llarga no tenir pa a l'ull capissar-hi molt tenir [...]
1 → racional. L'home és un animal racional. 2 Que té una intel·ligència particularment desperta, viva. viu (→) despert desvetllat eixerit espavilat comprensiu sagaç perspicaç clarivident lúcid entenent llest avisat llarg, prompte a entendre les coses (per oposició a curt, toix, poc intel·ligent). elet, dit d'una persona molt eixerida. Quin elet n'hi ha, d'aquell! tenir cap (o un bon cap, o molt de cap) tenir un cap molt clar ésser un cap clar ésser un caparràs viu com una centella viu com la tinya perdre's de vista saber-la llarga no tenir pa a l'ull capissar-hi molt tenir molta lletra menuda, ésser molt sagaç. ésser més fi que l'or portuguès, ésser molt viu d'enteniment. Cp. enginyós 3 → entès. Ant. Inintel·ligent. Obtús. Toix. Curt. Curt de gambals. Deficient. Tenir el cap dur. Ésser un cervell estret. Ésser un liró. Ensopit. Adormit. Talòs (adj. i m. i f.). Beoci. No calar gaire. Curt d'enteniment (d'intel·ligència, de comprensió). Tenir una intel·ligència feixuga. Tenir una lleganya a l'ull: no ésser gaire clarivident. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
105.
barat 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. a baix preu a vil preu a bon preu econòmic, que redueix les despeses, que permet d'estalviar. Cuina econòmica. a un preu llençat a cap preu(hiperb.), gairebé per res. a un preu irrisori abandonat, a preu molt baix. Enguany les patates van abandonades. llançat (fig.), íd. a compte. Això m [...]
|
106.
atentament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 amb atenció amb tots els cinc sentits 2 consideradament. Em van tractar molt consideradament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
107.
beat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 feliç. 2 devot. Ésser molt beat: pixar aigua beneita beguí, fals devot. 3 religiós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
108.
bitxo [o vitxo]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vitet pebrina nyora, varietat de bitxo. coralet, petit i molt coent. pebrot coent (o picant) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
109.
complert
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Es diu d'una persona cortesa, ben educada. complit complidor. És un home molt complidor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
110.
conducció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
duta. La duta d'aigües al poble ha costat molt cara. flux, conducció d'energia. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|