71.
caixa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
què el seient és la tapa d'una caixa. flasconera(a posta per a flascons) licorera buc. El buc del rellotge, de l'escala, d'un cotxe, d'un piano, del pit, etc. arnot o casera, caixa feta amb canyes o amb fustes per a protegir el tronc d'un arbre. embalatge, caixa per a embalar. L [...]
|
72.
barra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arbre, etc. manuella, barra, esp. de ferro, que té un tall a cada cap i serveix per a fer barrinades. perpal, barra per a alçapremar. palanca. barrell o lingot, barra d'or o argent en brut. riell, barra petita de metall fos, especialment preciós. barralleva, barra de ferro que va de baix a dalt de [...]
|
73.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves [...]
|
74.
produir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'aigua. rendiro retre, produir tal o tal benefici. reportar, íd. donar. Aquest negoci li dona escassament per viure. sintetitzar, produir sintèticament. Hom ha pogut sintetitzar moltes vitamines i hormones. llevar. Aquesta terra lleva molt. Un arbre que no lleva fruit. treballar. Fer treballar la [...]
|
75.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg [...]
|
76.
bastó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. La vergella de Moisès. vara(->), bastó com a signe d'autoritat. La vara de l'alcalde. totxo, bastó gruixut. bitllot, garrot d'alzina que utilitzaven els carreters per a garrotar. verga(->), estaca, pal que pot manejar-se a tall de bastó. batolla, bastó llarg per a fer caure de l'arbre [...]
|
77.
petit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mínim, molt petit, el més petit. ínfim, íd. minúscul, petitíssim. menor, més petit. microscòpic(hiperb.) menuto diminut exigu magre(fig.). Un sou molt magre. migrat, íd. (Cp. Insignificant.) nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan. xic sotil. Cinquanta galeres [...]
|
78.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va [...]
1 La forma llençar s'usa sovint amb el significat de tirar una cosa a una certa distància o posar-la en un lloc destinat a recollir els rebuigs, amb la intenció de desfer-se'n. tirar (→). Li va tirar una pedra i el va tocar al cap. dardar, tirar a tall de dard. En un accés d'ira, li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va estimbar l'auto pels penya-segats de la costa. expel·lir, llançar a fora. Expel·lir sang per la uretra. gitar. Gitar una pedra, un dard. Gitar les temptacions. engegar. Engegar les campanes al vol. voleiar o boleiar, llançar enlaire. Boleiar una moneda per fer cara o creu. estampar, llançar violentament una cosa sobre una altra. D'una empenta el va estampar a la paret. Va agafar l'escaquer i el va estampar contra l'armari. aviar. Aviar l'aigua del safareig. fulminar, llançar una condemnació, especialment en nom de l'Església. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avarar o varar, portar una nau del lloc on ha estat construïda fins al mar. 3 → expropiar. 4 (llançar-se o llençar-se pron.). Deixar-se anar daltabaix, enlaire, contra algú, etc. afuar-se, llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa. S'afuà sobre el seu guardià amb l'esperança de sobrar-lo. abalançar-se, fer l'acció de llançar-se contra algú. capitombar (intr.), llançar-se de cap. precipitar-se estimbar-se tirar-se embrancar-se, llançar-se a un afer, una discussió, etc., de difícil sortida. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
79.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme [...]
|
80.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
|