Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
dialecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llengua. varietat local (o regional). El rossellonès és una varietat regional del català. patuès, dialecte, esp. el privat d'una literatura i usat solament en la conversació familiar. idiolecte, usos d'una llengua propis d'un parlant o d'una família. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
llengua 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge (→) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar (m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local, varietat regional d'una llengua. patuès, parlar dialectal, esp. el privat d'una literatura i d'una gramàtica i emprat solament en la conversació. vulgar (en oposició al llatí), expressió usada esp. a l'edat mitjana, quan la llengua literària solia ésser el llatí. llengua vernacla o vernacular (no vernàcula), llengua de la contrada on hom ha nascut. Mot provinent del llatí vernaculus, indígena. llengua materna, la llengua de la mare, la primera que hom parla. llengua sàvia, el grec i el llatí. llengua literària, la llengua tal com s'escriu, que de vegades divergeix de la llengua parlada (o familiar, o col·loquial). estàndard, llengua comuna, que elimina al màxim els particularismes. 2 Treure la llengua (en senyal de befa): Fer llengots (o llengotes). Llengotejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
3.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
homònims. homògraf, dit de dos mots diferents que tenen la mateixa grafia. heterònim, mot escrit igual que un altre de diferent pronunciació i significat. "Déu" i "deu" són mots heterònims. dialectalisme, mot propi d'un dialecte. "Cecar" és un dialectalisme de "cercar". ruralisme, mot [...]
|
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació.
llenguatge (→)
idioma
parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall).
parlar (m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França.
dialecte, parlar local, varietat regional d'una llengua.
patuès, parlar dialectal, esp. el privat d'una literatura i d'una gramàtica i emprat solament en la conversació.
vulgar (en oposició al llatí), expressió usada esp. a l'edat mitjana, quan la llengua literària solia ésser el llatí.
llengua vernacla o vernacular (no vernàcula), llengua de la contrada on hom ha nascut. Mot provinent del llatí vernaculus, indígena.
llengua materna, la llengua de la mare, la primera que hom parla.
llengua sàvia, el grec i el llatí.
llengua literària, la llengua tal com s'escriu, que de vegades divergeix de la llengua parlada (o familiar, o col·loquial).
estàndard, llengua comuna, que elimina al màxim els particularismes.
2 Treure la llengua (en senyal de befa): Fer llengots (o llengotes). Llengotejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana