21.
gira-sol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(planta i flor) mira-sol Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
22.
heura [o hedra]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(ant. i dial.) heurera Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
miner
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. i f. minaire Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
24.
rost
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. i m. pendent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
semal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
i derivats portadorai derivats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
26.
sumand
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. augend i addend Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
caminant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. i f. Persona que va de camí. vianant passant passavolant passejant anants i vinents. Entre els anants i vinents va reconèixer el seu amic. transeünt(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
28.
faune
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(Déu campestre) Cp. sàtir: semideu silvestre, de cos pelut, amb banyes i cames de boc. El faune té solament els peus de boc i és símbol de la fecunditat, mentre que el sàtir en té també les potes i porta orelles llargues i una cua curta, i és símbol de la lubricitat. Manuel Franquesa i [...]
|
29.
mahometà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
islàmic(adj.) islamita(m. i f.) moro(per ext.) sarraí, íd. musulmà(adj. i m. i f.) muslim(adj. i m. i f.) muslímic(adj.) tagarí, dit dels mahometans que romanien a Espanya com a vassalls dels reis cristians. mudèjar, íd. muladí, a l'edat mitjana, cristià convertit a l'islamisme. Manuel [...]
islàmic (adj.) islamita (m. i f.) moro (per ext.) sarraí, íd. musulmà (adj. i m. i f.) muslim (adj. i m. i f.) muslímic (adj.) tagarí, dit dels mahometans que romanien a Espanya com a vassalls dels reis cristians. mudèjar, íd. muladí, a l'edat mitjana, cristià convertit a l'islamisme. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
30.
vocal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Cp. oral 2 m. i f. membre(d'una junta). 3 f. (so) Cp. semivocal o semiconsonant: es diu de la i i la u quan són el segon o el primer membre d'un diftong. Les dues i de iaia són semiconsonants; la i de rai, en canvi, és semivocal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|