Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

malalt

1 adj.
indisposat, lleugerament malalt.
empiocat, íd.
pioc o clocpiu, íd.
destrempat, íd.
fotut (vulg.) o fumut. El pare està molt fotut.
sofrent
tocat, malalt d'una part del cos. Tocat del pit. Tocat de poagre.
no estar ben catòlic, no estar gaire bo, no trobar-se gaire bé.
esventrellat, malalt del ventre.
no estar (o no anar) gaire fi
malaurat, afectat d'una malura, es diu esp. de les plantes.
Cp. afectat. Estava afectat dels nervis., morbós: que és indici o efecte de malaltia
malaltís.

2 m. i f.
pacient, el malalt que està en mans d'un metge o que està en un hospital, en una clínica, etc. La febre d'aquesta pacient no vol amainar.
Ant. Sa. Bo.

3 Estar malalt: Patir. Pateix del cor, del fetge, etc. Portar-se malament de salut. Estar combregador, estar molt malalt, a punt de morir. Malaltejar (→).

4 Posar-se malalt: → indisposar-se, emmalaltir.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions