1 v. tr. eriçar(el cabell) estarrufar(el pèl) redreçar(->) aixecar. 2 erigir. 3 v. intr. Anar dret, un camí, a un lloc. conduir. menar. Aquest camí mena a la platja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

de conduir un afer, en general. tàctica estratègia maneig art habilitat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Fer moure una persona o cosa devers un punt determinat. orientar adreçaro dreçar guiar atraçar encaminar encarrilar encarreraro acarrerar 2 Dirigir un vehicle. menar(esp. un carro) conduir(un automòbil, un camió, etc.) governar(una nau i, per anal., un vehicle, un avió) pilotar(una nau, un [...]

1 v. tr. Dirigir una nau i, per anal., un vehicle o un aeroplà. servar. No podia servar els cavalls, que estaven esvalotats. Servar el timó, governar-lo. menar conduir(->) timonejar, governar per mitjà del timó. pilotar(una nau, un aeroplà, etc.) 2 v. intr. Obeir, la nau, el timó o [...]

didal de vi, perquè he de conduir el cotxe. cigaló, gotet o copeta de vi o, esp. de licor. Anar a fer un cigaló. (L'ús de vas en el sentit de got és abusiu per massa genèric). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

lloc. Aquest camí mena al riu. emmenar, portar amb si d'un lloc a un altre. conduir. Això no condueix enlloc. aportar, portar a l'indret on es troba el qui parla. El missatger m'aportà dues cartes. reportar, portar una nova. 2 transportar. 3 ocasionar. 4 (portar-sepron.) obrar. Manuel [...]

(mercaderies, un paquet, un missatger, etc.). radiar, transmetre per ràdio. despatxar(un telegrama) comunicar(->) 2 transferir(->) delegar deferir. El rei li deferí el comandament de l'exèrcit. 3 conduir. El coure condueix l'electricitat. 4 (transmetre'spron.) heretar-se [...]

ampolles 2 (Dit d'una persona) avinent. És un home molt avinent. acomodatici, que s'avé fàcilment a tot. bo d'agombolar, es diu d'una persona que a tot s'acomoda. conciliador comprensiu tractable dòcil, fàcil de conduir. complaent lleuger, que no costa gaire que s'avingui a tenir relacions sexuals [...]

fi(a una cosa) posar fi(o terme) (a una cosa) conduir a fi(una cosa) portar (o dur) a terme fer net(d'una cosa) donar l'última mà(a una cosa) dur (una cosa) a la butxaca, tenir-la acabada. 2 v. intr. arribar a la fi venir a acabament tenir fi finalitzar tenir terme terminar tenir un bon (o mal [...]