21.
esdeveniment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esdevinença. A tota esdevinença, passi el que passi. succés ocurrència, esdeveniment casual. eventualitat, esdeveniment eventual. episodi entrecàs, esdeveniment fortuït, esp. desgraciat. caso casualitat(->), esdeveniment casual. contratemps incidència incident accident calamitat [...]
|
22.
missatger
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enviat. correu. El qui té per ofici portar cartes d'un lloc a un altre. El correu de Setcases ha mort d'accident. enviat(->) emissari, encarregat d'una missió secreta. herald(fig.) nunci, missatger encarregat d'anunciar alguna cosa. estafeta, correu que va a cavall d'un lloc a un altre [...]
|
23.
dany
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
damnatge detriment estrall mal perjudici(->) pèrdua. La pedregada ha ocasionat una gran pèrdua als pagesos. soscaire, dany imprevist. sinistre, gran dany causat per un accident. És una expressió usada esp. en les assegurances. greuge, acció que mortifica greument algú, dany moral. tort [...]
|
24.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ocell de l'ala. Cp. contusionar, macar, capolar, blavejar 2 Per ext. afectar, ofendre. 3 (ferir-sepron.) prendre mal(≠ fer-se mal), malferir-se en un accident. 4 Tenir un atac d'apoplexia: tolir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
treball
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, fatics, afanys, suades, penalitats, maltret: treball dur, fatiga que ens cal suportar, esforç, tràfec 4 accident. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
26.
prop
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. a les envistes de, relativament prop, quan es tracta de grans distàncies. Veníem de París, i ja érem a les envistes de Barcelona quan vam tenir aquell accident. 2 Ésser prop de: Ranejar(intr.), faltar poc per a atènyer un nivell o una edat. No té vint anys, però hi raneja, té prop de vint anys [...]
|
27.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-sepron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se(->) treballar a esclat de mort (El [...]
1 occir llevar la vida donar mort vessar sang o fer córrer sang desfer-se (d'algú) (fig.) suprimir liquidar (fig.) deixar al seti (o al siti), matar instantàniament. enviar a l'altre món pelar (vulg.) fer la pell (a algú) (vulg.) escabetxar (fam.) despatxar (pop.) estesar, estassar o deixar estès rematar, acabar de matar algú que ja era ferit mortalment. donar el cop de gràcia, íd. assassinar (→), matar amb premeditació i traïdoria. executar o ajusticiar, matar algú que ha estat condemnat a mort. afusellar passar per les armes (en argot militar) linxar, matar algú sense formació de judici. penjar guillotinar electrocutar garrotar o donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossar o estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcer o torçar el coll desnucar o rompre el coll llevar el cap decapitar o escapçar, tallar el coll. degollar escanyar o estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estripar o treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop de sis milions de jueus. emmetzinar (→) enrodar, com hom feia a l'edat mitjana. esquarterar penjar o enforcar delmar, matar-ne de cada deu un, especialment com a càstig, usat en l'exèrcit, en temps de guerra. exterminar, matar tot un poble, tota una família, etc., o una plaga de paràsits, de rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-se pron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se (→) treballar a esclat de mort (El participi passat de matar és matat o mort. Un home que havia mort [o matat] un cavaller.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
28.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petar(fam.) faltar(fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida(en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-seo trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçaro colltòrcer(intr. o pron.) collvinclar-se(fig.) tancar els ulls [...]
|