61.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample. esmotxar(les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya. Cp. estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc. 2 Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc. expurgar. Expurgar una novel·la. [...]
|
62.
aturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fluir, i fig. aturar un parlament, etc. encallar embarrancar(una nau en un fons de roques) fatxejaro posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient. empantanegar tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic. suspendre [...]
|
63.
inútil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
res no anar (una cosa) enlloc no tenir cap sentit. No té cap sentit que li ho demanis: no t'ho donarà. no valer la pena. No val la pena que hi vagis: no el trobaràs. ésser (una cosa) bona per al drapaire no servir (una cosa) ni per tap d'escopeta no tallar ni punxar, no servir, una [...]
|
64.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
|
65.
interrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discontinuar, interrompre allò que un mateix està fent. suspendre, interrompre temporalment. parar. Va parar de parlar per eixugar-se el front. tallar(el camí, les comunicacions, la retirada, la febre, la paraula a algú, la digestió, etc.) entretallar. Els sanglots entretallaven les seves [...]
|
66.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
|
67.
passar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
traspassar creuar tallar(per una drecera). Hem tallat pels camps per poder arribar més aviat. franquejar. Franquejar un torrent. repassar, tornar a passar. Les tropes van repassar el riu. davantejar(algú), passar davant seu. estrompassar(v. tr.), passar per damunt d'una cosa fent un salt. doblar, passar [...]
|
68.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
1 occir llevar la vida donar mort vessar sang o fer córrer sang desfer-se (d'algú) (fig.) suprimir liquidar (fig.) deixar al seti (o al siti), matar instantàniament. enviar a l'altre món pelar (vulg.) fer la pell (a algú) (vulg.) escabetxar (fam.) despatxar (pop.) estesar, estassar o deixar estès rematar, acabar de matar algú que ja era ferit mortalment. donar el cop de gràcia, íd. assassinar (→), matar amb premeditació i traïdoria. executar o ajusticiar, matar algú que ha estat condemnat a mort. afusellar passar per les armes (en argot militar) linxar, matar algú sense formació de judici. penjar guillotinar electrocutar garrotar o donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossar o estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcer o torçar el coll desnucar o rompre el coll llevar el cap decapitar o escapçar, tallar el coll. degollar escanyar o estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estripar o treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop de sis milions de jueus. emmetzinar (→) enrodar, com hom feia a l'edat mitjana. esquarterar penjar o enforcar delmar, matar-ne de cada deu un, especialment com a càstig, usat en l'exèrcit, en temps de guerra. exterminar, matar tot un poble, tota una família, etc., o una plaga de paràsits, de rates, etc. sacrificar, matar un animal per al consum. 2 (matar-se pron.). Llevar-se la vida. suïcidar-se trencar-se (o rompre's) el coll, matar-se en un accident. entrematar-se, matar-se mútuament, dos o més. 3 Fig. cansar-se esforçar-se escarrassar-se (→) treballar a esclat de mort (El participi passat de matar és matat o mort. Un home que havia mort [o matat] un cavaller.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
|