31.
reposar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. posar, restablir. 2 v. intr. descansar. folgar desfeinar-se desenfeinar-se(Alc.) respirar(fig.). Pareu! Respirem una estona. jeure(fig.), dit d'un afer. No t'apressis a resoldre aquest afer: deixa'l jeure. parar. Ara no treballis més: para un moment. prendre alè, reposar abans de [...]
|
32.
tranquil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(es diu del mar) despreocupat fresc. Ets molt fresc, tu: tot t'ho prens a la broma. flegmàtic feliç(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
encloure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer que una cosa resti agafada per dues coses que tendeixen a tocar-se. cloure. M'he clos els dits a la porta. encletxar. Havia restat encletxada en el batent de la finestra. ajupir. En tancar la porta no t'ajupis els dits. enganxar. Enganxar-se les faldilles entre els dos batents de la porta [...]
|
34.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|
35.
des
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de... ençà. No t'he vist de dijous ençà. de... a aquesta part. D'un mes a aquesta part. a datar de. A datar d'aquell dia, les trameses foren puntuals. a partir de d'ençà (de). D'ençà d'aquell dia. D'ençà que és fora. de... estant. D'aquí estant es veu Montserrat. Del llit estant veig el mar [...]
|
36.
sobtadament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'un cop de la nit al dia d'avui a demà quan menys t'ho penses (o s'ho pensen, o un s'ho pensa, etc.) Cp. inesperadament, impensadament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
enfonsar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
subjecte és l'abisme, l'aigua, etc. 2 Fer penetrar una cosa profundament dins una altra. enfornar. Si t'acostes, t'enforno el ganivet. ensorrar, enfonsar una cosa a la sorra. clavar(una agulla, un clau, una espina, una arma, etc.) ficar, punxar. 3 Pitjar cap a l'interior. deprimir. Deprimir el [...]
|
38.
criar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alletar(->) nodrir enconar, donar la primera llet a un infant. agambar, criar amb bon èxit un infant o un animal petit. La gossa, de sis cadells, no n'ha pogut agambar més que quatre. esquerar. Aquests ocells que has tret del niu, no els esqueraràs pas: se't [...]
|
39.
anticipar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pasqua abans de rams, anticipar les coses, esp. esperar un fill abans del matrimoni. Ant. Ajornar. Diferir. 3 (anticipar-sepron.) avançar-se passar al davant guanyar per la mà amatinar-se(fig.) treure (a algú una cosa) de la boca, anticipar-se a dir-ho. Ara t'ho anava a dir jo: m'ho has tret de la [...]
1 Executar alguna cosa abans del temps degut o normal. avançar. Avançar un pagament. Avançar el dia de la partença. bestreure, anticipar diners a algú. Cp. accelerar 2 Fer que una cosa s'esdevingui abans del temps assenyalat. precipitar. Precipitar la tornada. Un viatge precipitat. fer pasqua abans de rams, anticipar les coses, esp. esperar un fill abans del matrimoni. Ant. Ajornar. Diferir. 3 (anticipar-se pron.) avançar-se passar al davant guanyar per la mà amatinar-se (fig.) treure (a algú una cosa) de la boca, anticipar-se a dir-ho. Ara t'ho anava a dir jo: m'ho has tret de la boca. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
40.
aflicció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, dolor moral vivíssim. desconsol desconsolació desesper. La pobra dona ha perdut alhora marit i fills; imagina't quin desesper! trastorn. Quin trastorn, aquella pobra gent: en un any han perdut tota la hisenda. desconhorto desconhortament angoixa, opressió de l'ànim. amargura(fig.) agonia [...]
|