11.
pescar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prima, pescar a darrera hora de la tarda, fins a la nit. pescar a l'encesa, atraient el peix amb llums. fer caladao calar, tirar les xarxes de pescar al mar. 2 arreplegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
12.
claror
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llum. celístia, claror dels estels. lluor resplendor claredat entreclaror, claror tènue, somorta. contraclaror, claror que deixa passar un cos translúcid. besllum, íd. crepuscle(->), primera claror del matí i darrera de la tarda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
13.
fosquejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
v. intr. Fer-se fosc. negrejar. A les cinc ja negreja, a l'hivern. vesprejar envesprir enllustrar-se. Haurem de tornar a casa: ja s'enllustra. començar a fer-se fosc caure la tarda fer-se de nit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
14.
salutació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(molt familiar) Déu te guardo Déu vos guard bon dia i bona hora(fam.) o simplement bon dia, aquesta expressió és vàlida durant tot el dia, fins a entrada de fosc. bona tarda, a partir del migdia. bona vesprada, usat a València en lloc de bona tarda. bona nit (o bona nit i bona hora) (fam.) 4 (de comiat [...]
|
15.
lentitud
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pausa. Treballa amb molta pausa. tarditat, qualitat del qui tarda a fer les coses. calma ganseria gansoneria cançoneria ronseria sorneria(≠ sorna) romanceria trigança morositat, lentitud a complir el que hom mana. parsimònia flegma fetge(fig.), en frases com tenir molt de fetge o tenir el [...]
|
16.
tard
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
: fora d'hora, intempestivament. El fet d'arribar tard: Retard. Arribar tard per a fer quelcom: Fer salat. Tard o d'hora: A llarg tret. Cap al tard: Al caient de la tarda. A hora baixa. A la caiguda del dia. Més tard: després. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
17.
menjada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada [...]
àpat, menjada d'alguna importància que hom fa regularment. Generalment, hom fa dos àpats al dia. repàs, àpat. menjuc, menjada poc important. desdejuni, menjada lleugera que hom sol fer en llevar-se. El seu desdejuni consistia en un ou dur i una tassa de te. parva, minúscul desdejuni que la gent devota pren els dies de dejuni eclesiàstic. esmorzar, àpat lleuger que hom sol fer a primeres hores del matí. bocinada, menjada que els treballadors prenen entre l'esmorzar i el dinar. dinar dinada, dinar de molts. berenar, menjada que es fa a mitja tarda; en algunes contrades, esmorzar. berenada, berenar abundós. rucó, en la frase fer rucó, berenar. alifara, íd. fontada, menjada, esp. berenar que hom fa prop d'una font, a la campanya. pícnic, menjada feta a l'aire lliure. forada (→) sopar (→) ressopó, àpat que hom fa a la nit quan es tarda molt a anar al llit després de sopar. ambigú, àpat fred en què se serveixen tots els plats d'un cop. refrigeri, petita menjada que hom pren per reparar les forces. refecció, íd. col·lació, àpat lleuger. pica-pica, àpat de menges variades en porcions petites. aperitiu, col·lació que hom pren abans d'un àpat. piscolabis, refrigeri a deshora. àgape, àpat en comú dels primitius cristians; per ext., àpat d'amics. mossada, breu menjada que hom fa a qualsevol hora del dia. Menjar una mossada. queixalada, íd. beguda, en la frase fer beguda, íd. gaudeamus, àpat en què hom menja i beu en abundància. xeflis o xefla, àpat abundós. barriscada, àpat de molts. bauxa, menjada extraordinària que hom fa per divertir-se, per celebrar una cosa especial. tec, menjada abundosa. tiberi (fam.), àpat suculent. festí, àpat de festa, esplèndid. convit, àpat de festa on concorren convidats. banquet, gran àpat al qual concorren molts invitats. orgia, festí en què hom menja i beu immoderadament i on se solen cometre diversos excessos. refresc, convit, a propòsit d'una festa, recepció, etc., en el qual hom serveix viandes fredes, pastes, begudes, etc. tornaboda, àpat que es fa l'endemà de la boda o de la festa major. entaulat, banquet. Un entaulat de vint persones. costellada, menjada de costelles. pollastrada llebrada mariscada musclada (de musclos) llagostada carnissada (de carn, en general) peuada (de peus de porc) botifarrada arrossada fideuada cargolada cocouada (d'ous) peixada (de peix) sardinada favada patatada o trumfada (de patates) castanyada maduixada boletada porrada (de porros) calçotada (de calçots) raïmada torronada xatonada (de xató) xocolatada © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
18.
interès
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ultrapassa l'establert per l'ús o per la llei. interusuri, interès corresponent al temps que es tarda a tornar una cosa. benefici cens, interès anual que hom paga com a retribució d'un capital rebut en diner o d'un domini que es transmet amb un immoble. censal, quantitat que paga al propietari d'una finca [...]
|
19.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expiraro finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el [...]
|
20.
festa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fa per celebrar una cosa. revetlla. La revetlla de Sant Joan. recepció, festa que dona a casa seva una persona de cert rang. Cp. aplec, sarau, orgia, bacanal 4 Fer festa: No treballar. Folgar. Els nens folguen la tarda del dijous. Fer el pont, no treballar un dia que cau entre dues [...]
|