11.
reeixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sortir airós(una persona) sortir bé(una cosa) resultar(usat com a v. abs.), resultar bé o bo. fer fortuna fer forrolla triomfar lluir-se(una persona) fer soroll(fig.) estar en voga ésser moda fer blanc fer furor fer sensació prendre(intr.). És una moda que no ha pres. tenir èxit (o succés [...]
|
12.
tirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imprimir. 6 v. intr. anar. 7 durar, viure. 8 v. tr. transportar, empènyer, estirar, moure. 9 llançar. amollar. Li va amollar un tret. engegar. Engegar un tret a algú. clavar. Li va clavar una pedrada. calar(les xarxes), tirar-les al mar. 10 disparar. Disparar una canonada. Usat com a abs [...]
|
13.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
|
14.
escriure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
màquina. (Cp. Picar [abs.] Avui he picat deu pàgines.) estenografiaro taquigrafiar xifrar, escriure amb xifra (signes convencionals). 2 guixar. El llapis no guixa. Per anal.: la ploma no guixa. 3 Consignar alguna cosa escrivint. reescriure, tornar a escriure. sobreescriure, escriure l'adreça [...]
|
15.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espatlli. 3 Tractar, el metge, un malalt: curar. 4 Tractar un negoci: Cp. emparaular, arranjar, discutir, concloure, ajustar 5 qualificar. donar el títol (o el tractament) de adreçar-se (a algú) amb el qualificatiu de 6 abs. o pron. relacionar-se. intimar(amb algú) alternar. Alterna amb totes [...]
|
16.
mirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 esguardar guaitar. Guaita, aquest, quines coses que diu. aguaitar, mirar, esp. des d'un lloc amagat, per sorprendre. guipar(fam.), mirar d'amagat. S'usa també abs. No s'hi val, a guipar! sotjar, mirar algú o alguna cosa estant amatent al que pugui esdevenir-se. fitaro mirar de fit a fit [...]
|
17.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar(intr.), menjar amb avidesa. tragaro dragar. El veiessis com draga! endrapar(fam.) manducar(fam.) ensacar(usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam(en llenguatge [...]
1 v. tr. calar (fam.). S'ha calat tot el plat. clavar-se (fam.). Em vaig clavar un plat de mongetes amb botifarra. cruspir-se. Es va cruspir tot el pollastre. fotre's (vulg.). S'ha fotut tot un conill. fúmer-se. Es va fúmer tres plats d'arròs. devorar (pròp. menjar un animal la seva presa), menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucar o pispar, prendre d'un menjar a miques. ficar una cosa al pap, menjar-se-la. picar, prendre una mica d'un menjar. embocar-se. M'he embocat tot un pa. (Menjar s'usa com a v. tr. quan el subjecte és un nom genèric: Ja has menjat arròs?, i com a v. pron. quan el subjecte és un nom determinat: Ja t'has menjat tot l'arròs? Per dinar no menjo pa, però per berenar me'n menjo dues llesques.) 2 (Usat com a verb. abs., és a dir, sense cap subjecte) golafrejar (intr.), menjar amb avidesa. tragar o dragar. El veiessis com draga! endrapar (fam.) manducar (fam.) ensacar (usat a Mallorca, Alc.) fer nyam-nyam (en llenguatge infantil) omplir el pap (el buc, o el ventrell) llaminejar (intr.), menjar llaminadures. llepolejar, íd. piscar. Qui no arrisca, no pisca (refrany). sobremenjar, menjar en excés. fer beguda, menjar i beure una mica, a deshora. carregar (abs.). Vaig carregar massa en el sopar i vaig dormir malament. menjotejar o menjucar, menjar poc i sense gana. menjussar, íd. menjuquejar o fer menjucs, íd. fer mengims, menjar poc i sovint. matar el cuc (o la gana), menjar una miqueta per fer-se passar la gana. treure el ventre de mal any (o de pena, o de guerxesa), menjar abundosament. eixir de mal any, aprofitar-se d'un bon àpat després de dies de menjar poc. fer bona taula, menjar esplèndidament. taulejar, estar sovint a taula per menjar. fer honor a un menjar, menjar-ne molt. banquetejar, anar sovint a banquets. aferrissar-se o aferrussar-se (al menjar), menjar goludament, com un animal famolenc. menjar com un ogre (o com un llop), molt i voraçment. panarrejar, menjar habitualment molt pa. menjar a dos queixos, menjar voraçment. menjar com un ocellet (o com un pinsà, o com un pardalet), menjar poc. menjar com un conill, molt i de pressa. menjar en quatre bocinades (una cosa), menjar-la de pressa. fer una mossada, íd. menjar en una esgarrapada, íd. menjar a cremadent, menjar àvidament. fressar, menjar, els cucs de seda. desdejunar-se esmorzar dinar berenar sopar ressopar 3 Fig. → gastar, corroir. 4 Donar menjar: → alimentar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
18.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta [...]
|