Resultats de la cerca frase exacta: 740
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
molt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiuo superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament(en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler [...]
1 adj. mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades. nombrós. Hi havia nombroses errades. abundant o abundós incalculable incomptable força. Beu força aigua, que el cos ho necessita. una pila de qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent. un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors. una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes. un feix. Tenia un feix d'anys. un grapat. Té un grapat de milions. un munt. Té un munt de propietats. un tou. Duia un bon tou de caramels. per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre. pler de. A la festa hi havia pler de soldats. ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters. llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura. tot de. Hi havia tot de gent que badava. un món de, moltíssims. un gavadal de un fotral (de) o una fotralada (de) un femer de una infinitat de una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques. un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller. gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts. 2 adv. altament fora mida extremament enormement excessivament considerablement fabulosament exageradament eminentment en alt grau braument sobiranament supremament incomparablement immensament infinitament o infinit granment en extrem en gran manera de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.) summament en grau superlatiu o superlativament força. Ha plogut força. Ara treballa força. sobre manera bon, en frases com de bon matí, molt de matí. espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.). pler. Això m'amoïna pler. bona cosa. Era bona cosa vanitós. qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo. gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals). El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra. La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc. Ant. Gens. Poc. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
2.
aprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imposar-se(en alguna disciplina) instruir-se. Freqüentant aquella gent, s'instruí molt, aprengué moltes coses. digeriro pair(fig.). Estudia molt, però no digereix res. assimilar(fig.). Llegeix molt, però no assimila gran cosa. perfeccionar-se(en una ciència, etc.), aprendre-la a fons [...]
|
|
3.
casolà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ésser (molt) de casa. El seu marit és molt de casa: no surt mai al vespre. 2 familiar, domèstic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
bestioler
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
animaler. Els meus nens tenen molt bon cor: són molt animalers. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
foca
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llop marí(≠ llop de mar) Cp. morsa (molt semblant a la foca). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
subtilitzar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
alambinar(fig.) filar prim. És un home que fila molt prim, raona molt subtilment. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
misèria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pobresa. 2 pl.: calamitat. 3 bagatel·la. 4 Passar misèria: Passar-la (molt) magra. Ballar-la magra. Passar-les magres. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
afrodisíac
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amatori, que produeix l'amor. Una poció amatòria (molt usada a l'edat mitjana). Ant. Anafrodisíac. Antiafrodisíac. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
fredolic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Molt sensible al fred. fredolí fredeluc fredolenc(Alc.) hivernenc, que és molt sensible als freds de l'hivern. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
ventós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 On fa vent sovint; en què fa vent. ventolào ventoler airós. Fa un matí molt airós. oratjós. Ahir va fer un dia molt oratjós. 2 Exposat al vent. airívol, elevat, exposat als vents. Tenia una caseta bastida sobre un tossal airívol. airejós. Era un pati molt airejós. airós. Un terrat molt [...]
|
1 adj.
mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades.
nombrós. Hi havia nombroses errades.
abundant o abundós
incalculable
incomptable
força. Beu força aigua, que el cos ho necessita.
una pila de
qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent.
un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors.
una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes.
un feix. Tenia un feix d'anys.
un grapat. Té un grapat de milions.
un munt. Té un munt de propietats.
un tou. Duia un bon tou de caramels.
per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre.
pler de. A la festa hi havia pler de soldats.
ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters.
llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura.
tot de. Hi havia tot de gent que badava.
un món de, moltíssims.
un gavadal de
un fotral (de) o una fotralada (de)
un femer de
una infinitat de
una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques.
un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller.
gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts.
2 adv.
altament
fora mida
extremament
enormement
excessivament
considerablement
fabulosament
exageradament
eminentment
en alt grau
braument
sobiranament
supremament
incomparablement
immensament
infinitament o infinit
granment
en extrem
en gran manera
de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.)
summament
en grau superlatiu o superlativament
força. Ha plogut força. Ara treballa força.
sobre manera
bon, en frases com de bon matí, molt de matí.
espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.).
pler. Això m'amoïna pler.
bona cosa. Era bona cosa vanitós.
qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo.
gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals).
El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra.
La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc.
Ant. Gens. Poc.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana