Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

mort2

1 adj.
difunt
finat
interfecte o occit, mort de mort violenta.
inanimat. Tenia a la falda el cos inanimat del seu fill únic.
premorient, mort abans que un altre.
exànime
malaguanyat, mort prematurament. L'obra pòstuma del malaguanyat poeta X.
ésser al sac (vulg.), mort i enterrat.
menjar terra (fig.), íd.
fer (o criar) malves (fig.), íd.
ésser cos. Al vespre ja era cos, ja era mort.

2 transit, mort en sentit fig. Transit de fred, de dolor, de pena, etc.

3 Fig.: → fatigat.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions