1 Manera d'aparèixer, aspecte exterior.
aspecte. Un home d'aspecte repulsiu.
cara. Aquesta roba fa cara d'ésser molt bona.
color. Sap donar un color de veritat a les seves mentides.
exterior (m.). L'exterior d'una persona, el seu aspecte.
presència. És un home de presència majestuosa.
façana (fig.). La façana és bona, però té una malaltia inguarible, el pobre!
vernís (fig.). Aquest aspecte sa que té és solament un vernís.
aire. Això té tot l'aire d'ésser una mentida.
escorça (fig.). Cal considerar el fons, no l'escorça de les coses.
màscara o careta (fig.). Sota la màscara de l'amistat, aquest home t'odia.
cobertora (fig.)
tapadora (fig.)
superfície (fig.). No veure sinó la superfície de les coses.
exterioritat. No et fiïs de les exterioritats.
crosta (fig.), aparença exterior.
capa, en la frase sota capa de.
mantell. Vingué amb mantell de pau, hipòcritament (Alc.).
semblança. Viciós sota semblança de virtuós.
parença
2 Allò que no és sinó aparent, que sembla i no és, imatge enganyosa.
ombra (fig.). No li resta sinó una ombra del seu antic poder. En això que dius no hi ha ni una ombra de veritat.
simulacre. Un simulacre de combat naval.
fantasma. D'això, en diu un home d'honor? No n'és més que un fantasma.
miratge (fig.). El seu patriotisme tan admirat no era més que un miratge.
oripell, cosa de mínim valor i molta aparença.
faramalla, conjunt de coses de certa aparença, però de poca importància.
3 En aparença: Aparentment.
D'aparença: De fantasia.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
