71.
vigilar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vetllar. Vetllar un malalt. guaitaro aguaitar, vigilar amb l'esguard un indret (el mar, el camp, un camí, etc.) lluertejar, vigilar, per fer-los anar drets, la mainada, el servei, etc. zelar, vigilar que algú compleixi els seus deures, observi les lleis, etc. sotjar, vigilar algú o alguna cosa [...]
|
72.
campanya
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 camp despoblat 2 Expedició militar. croada, expedició militar contra heretges. En aquest sentit el mot ja no és actual, però s'usa també fig. Una croada contra la corrupció. cors, campanya que feia una nau mercant, amb patent del seu govern, contra les naus enemigues. Armar una nau en cors [...]
|
73.
capatàs
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cap. Cap de colla. Cap d'era. Cap de pastera. sobreestant contramestre(d'un taller, d'una fàbrica, etc.) patró(dels pescadors d'una nau de pesca) majoral(de treballadors del camp o de pastors) majordom, l'encarregat de la vigilància entre els obrers d'una fàbrica. encarregat caporal, el que fa [...]
|
74.
treball
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en relació amb el preu. La mà d'obra costa més que el material. faiçó, íd. Ha costat més la faiçó que el metall. 2 L'obra produïda amb el treball. obra. labor. És una labor ben feta. jornalada, treball, esp. del camp, fet en un dia. producció. Una producció literària. 3 pl. (fig.). Cp. penes [...]
|
75.
vèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar-lo. domaro domtar. Domar les passions. salvar(un obstacle, una dificultat, etc.) destronar(fig.) subjugar. Subjugar les passions. guanyar el capítol, aconseguir allò que es disputava entre molts. cantar victòria posar (algú) fora de combat posar el peu al coll(d'algú) dormir sobre el camp de [...]
|
76.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocaro esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardaro desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc [...]
rentar (→) abstergir, netejar les nafres. detergir (en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la casa. bugadejar o fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar (les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros de pa, etc. una cassola, el plat, etc. rasclumejar, escurar una cassola, etc. traient-ne el rasclum. estalzinar, netejar la xemeneia (Alc.). estrijolar, netejar el pèl d'un animal amb l'estríjol. acondiciar (té un sentit més genèric que netejar) aigualejar o esbandir, acabar de netejar una cosa amb aigua. escutiar o espinçar, netejar les peces de roba (terme tècnic de la indústria tèxtil). espuçar, netejar de puces un animal. espollar, íd. de polls. esplugar, netejar de puces, polls, etc. el cap d'un animal. esllemenar, íd. de llémenes una persona. esteranyinar, netejar de teranyines. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocar o esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardar o desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc. desemmatar, desembrossar o desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollar o desbrollar, íd. esbrossar o desbrossar, íd. esporgar (→) podar (→) descucar o escucar, netejar de cuques una planta. arpellar o arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar, desempedregar o escodolar, netejar de pedres un camí, un camp, etc. triar, netejar gra, separant-lo dels cossos estranys que l'acompanyen. triapedrar, netejar el gra de les pedretes. dragar, netejar el fons d'unes aigües. Han dragat la boca del port. eixarcolar (→), netejar d'herbes els sembrats. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves. purgar, llevar d'una cosa allò que l'embruta. depurar, llevar les impureses. Depurar un idioma. desinfectar, netejar d'allò que pot ésser una causa d'infecció. Cp. purificar, esterilitzar, mundificar Cp. escatar, escatinyar, escarbotar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
corral
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cort(esp. de porcs) cortal(tancat, per al bestiar) cortiol, íd. corralissa truger, corral on hom tanca la truja quan cria, amb els seus porcells. pleta, lloc on hom tanca el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. soll, corral de porcs. cortiella, íd. baconera, íd. porcellera, íd [...]
|
78.
erm
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Dit d'un terreny deshabitat o inculte. ermós descampat, terreny sense conreu. desolat inhabitat inculteo incultivat desert(->) broix rònec(camp, paisatge) 2 m. Lloc desert i inhabitat. desert(->) ermot ermàs terrotxa, terra dolenta i erma. terrella, tros de terra improductiu [...]
|
79.
llaurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un mateix any. magencar, donar la segona llaurada a les vinyes o a les plantes, esp. pel mes de maig. terçaro tercejar, llaurar per tercera vegada, en un mateix any, un camp. Cp. fangar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
80.
llit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de cinc pams, llit estret, d'uns cinc pams d'ample. llit de set pams, llit ample, d'uns set pams. llit de camp, llit plegable i transportable. Cp. hamaca, otomana, coi 2 Anar al llit: colgar-se. Fer llit: Allitar-se. 3 Fons d'un riu. mare. El riu ha sortit de mare. glerao llera [...]
|