1.
podar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esporgar. Podar es diu més aviat dels arbres que de les plantes petites. S'usa esp. parlant dels ceps. espodassar, podar a mitges. arramellar, tallar les branques baixes. coronaro caponar, tallar totes les branques perquè en surtin de noves. repelar, netejar per segona vegada un arbre [...]
|
2.
podadora
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(eina) dallo podall gatzoll estassabarderso tallabarder, podall gran. estassador(per a podar herba, bardisses, etc.) esporgador llimella falçó(->) estisores (o tisores) de podar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
caponar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 castrar. 2 casar-se. 3 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
falçó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
podall, falçó per a podar oliveres, tallar raïms, etc. dall, íd. falcilla llimella Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
coronar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 llorejar(amb llorer) aureolar(amb una aurèola) nimbar(amb un nimbe, com les imatges de sants) Ant. Descoronar. 2 Fig. acabar. 3 premiar. 4 podar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 podar(->) encimar, esporgar pel cim. escatir castigar(un arbre), esporgar-lo massa. escaparrar, esporgar el cap d'un brot, d'una rama. esbrostimar, esporgar el brostim d'una vinya. esbrostar, treure la brosta d'un arbre. esbrotar, treure els brots. esbrotonar, íd. esllucar, esporgar els [...]
|
7.
conrear [o conrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esglevar, treure la gleva d'una terra per conrear-la. Cp. llaurar, cavar, fangar, sembrar, regar, eixarcolar, podar Ant. Ermar (una terra): deixar-la tornar erma. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desemmatar, desembrossaro desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollaro desbrollar, íd. esbrossaro desbrossar, íd. esporgar(->) podar(->) descucaro escucar, netejar de cuques una planta. arpellaro arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar [...]
rentar (→) abstergir, netejar les nafres. detergir (en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la casa. bugadejar o fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar (les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros de pa, etc. una cassola, el plat, etc. rasclumejar, escurar una cassola, etc. traient-ne el rasclum. estalzinar, netejar la xemeneia (Alc.). estrijolar, netejar el pèl d'un animal amb l'estríjol. acondiciar (té un sentit més genèric que netejar) aigualejar o esbandir, acabar de netejar una cosa amb aigua. escutiar o espinçar, netejar les peces de roba (terme tècnic de la indústria tèxtil). espuçar, netejar de puces un animal. espollar, íd. de polls. esplugar, netejar de puces, polls, etc. el cap d'un animal. esllemenar, íd. de llémenes una persona. esteranyinar, netejar de teranyines. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocar o esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardar o desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc. desemmatar, desembrossar o desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollar o desbrollar, íd. esbrossar o desbrossar, íd. esporgar (→) podar (→) descucar o escucar, netejar de cuques una planta. arpellar o arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar, desempedregar o escodolar, netejar de pedres un camí, un camp, etc. triar, netejar gra, separant-lo dels cossos estranys que l'acompanyen. triapedrar, netejar el gra de les pedretes. dragar, netejar el fons d'unes aigües. Han dragat la boca del port. eixarcolar (→), netejar d'herbes els sembrats. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves. purgar, llevar d'una cosa allò que l'embruta. depurar, llevar les impureses. Depurar un idioma. desinfectar, netejar d'allò que pot ésser una causa d'infecció. Cp. purificar, esterilitzar, mundificar Cp. escatar, escatinyar, escarbotar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-sepron.) clivellar-se. 3 encreuar-se [...]
|