11.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitaro llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral [...]
|
12.
quantitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, la quantitat de combustible, de pólvora, etc., que hi ha en un forn, en una arma, etc. Avui, al forn, hi ha massa càrrega. 2 Nombre més o menys considerable de coses. abundància(->) nombre. Nombre de gent hagué de restar a fora. miríada, un nombre immens. un sens fi un pou. X. té un [...]
|
13.
savi
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 instruït. sabento sapient aciençat sabut(adj.) saberut(->), savi, dit hab. iròn. ésser un saviàs(fam.) saber on es colga el dimoni saber (o tenir) molta lletra menuda saber més que l'oli de basses(joc de mots) ésser un pou de ciència ésser un Salomó (o més savi que un Salomó) ésser un [...]
|
14.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
casa. bugadejaro fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar(les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros [...]
rentar (→) abstergir, netejar les nafres. detergir (en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la casa. bugadejar o fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar (les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros de pa, etc. una cassola, el plat, etc. rasclumejar, escurar una cassola, etc. traient-ne el rasclum. estalzinar, netejar la xemeneia (Alc.). estrijolar, netejar el pèl d'un animal amb l'estríjol. acondiciar (té un sentit més genèric que netejar) aigualejar o esbandir, acabar de netejar una cosa amb aigua. escutiar o espinçar, netejar les peces de roba (terme tècnic de la indústria tèxtil). espuçar, netejar de puces un animal. espollar, íd. de polls. esplugar, netejar de puces, polls, etc. el cap d'un animal. esllemenar, íd. de llémenes una persona. esteranyinar, netejar de teranyines. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocar o esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardar o desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc. desemmatar, desembrossar o desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollar o desbrollar, íd. esbrossar o desbrossar, íd. esporgar (→) podar (→) descucar o escucar, netejar de cuques una planta. arpellar o arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar, desempedregar o escodolar, netejar de pedres un camí, un camp, etc. triar, netejar gra, separant-lo dels cossos estranys que l'acompanyen. triapedrar, netejar el gra de les pedretes. dragar, netejar el fons d'unes aigües. Han dragat la boca del port. eixarcolar (→), netejar d'herbes els sembrats. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves. purgar, llevar d'una cosa allò que l'embruta. depurar, llevar les impureses. Depurar un idioma. desinfectar, netejar d'allò que pot ésser una causa d'infecció. Cp. purificar, esterilitzar, mundificar Cp. escatar, escatinyar, escarbotar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
15.
ric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) sàtrapa, ric i adeliciat. Viure com un sàtrapa. rendista, que pot viure de les seves rendes. capitalista milionario arximilionari ésser un milord(fam.) plutòcrata 2 Ric de qualitats, etc.: dotat. Dotat de gran intel·ligència. ésser un pou de ciència, ric de coneixements. 3 (Parlant de coses [...]
|
16.
coll
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petita valona de tela emmidonada a la part de davant, com el que porten els pastors evangèlics. 3 Part d'un objecte que, per la seva forma, situació o ús, recorda el coll d'un animal. brocal, el coll d'un pou. 4 gola. 5 Depressió a la carena d'una muntanya. collada, coll important. forat, coll [...]
|
17.
gastar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
corroure castigar. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. esmolar(fig.), gastar una cosa amb el fregadís. L'ampit del pou està tot esmolat de la corda. erosionar(l'acció dels elements) remenjar-se(les tisores), gastar-se el fil per l'ús (Alc.). querar-se(fig.), gastar-se a poc a poc alguna [...]
|