difamatori. adj. En la llengua parlada hom l'usa sovint com a sinònim d'envilidor, degradant. És una incorrecció que cal evitar. No és una acció el que denigra, sinó una persona que «ennegreix» moralment aquell de qui ella parla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

, tots eren estrangers. a l'enfora de de... enfora. Del duc enfora, tots l'abandonaren i s'empassaren a l'enemic. salvato salvant. Li va deixar tots els seus béns, salvat la casa pairal. passat de. Passat de mi, tots eren joves de vint a trenta anys. llevat de treto tret de. Tret d'ella, totes eren [...]

1 allunyar. 2 distreure entretenir recrear xocar. Sempre li xocava molt el que ella li contava. 3 (divertir-sepron.) xalar(intr.) esbargir-se solaçar-se folgar, passar el temps divertint-se. fer barrila fer gresca fer el fadrinatge, divertir-se com escau a un fadrí. Cp. fadrinejar Manuel [...]

1 v. tr. Aplicar una cosa a la superfície d'una altra fent que s'hi agafi. encastar fixar, enganxar. 2 (adherir-sepron.) subscriure(fig.) associar-se. 3 v. intr. Estar, alguna cosa, aplicada a la superfície d'una altra i agafada a ella. estar enganxat estar adherit Manuel Franquesa i [...]

1 (≠ encertar) cerciorar posar en segur. Posà-la en segur de tot el que ella dubtava (Tirant lo Blanc). treure (algú) de dubte Cp. convèncer 2 (encertir-sepron.) sortir del dubte (o de dubtes) assegurar-se treure el gat del sac desdubtar-se adquirir la certesa convèncer-se Cp. verificar [...]

1 bategada baticor, batec fort del cor. Quan s'adonà del perill li entrà un gran baticor. batement. Batement de cor. batut. Quins batuts el cor li dona! palpitació, batec anormal i violent del cor. trip-trap, mot amb què es denota el fet de bategar fort el cor. Quin trip-trap al cor quan ella [...]

1 treure(->) llevar(->) endur-se emmenar arrossegar cabdellar, emportar-se amb ella una cosa que rodola. L'allau cabdellava arbres, cases i tot el que trobava. arrabassar arrapar(esp. referint-se a un estat d'èxtasi, a la mort). erosionar, endur-se terres, l'aigua. garfullar, íd. 2 [...]

pl. Configuració de la cara d'una persona. trets. Els trets del seu rostre eren delicadíssims i harmònics. fesomiao fisonomia lineaments de la cara. Ella el mirà, i en els lineaments de la cara el conegué (Curial). faiçons(ant. també en singular, faiçó) Cp. tirat: faccions en tant que tenen [...]

fals. supositici figurat pretès presumpteo presumptiu hipotètic conjectural putatiu. Pare putatiu, que tothom suposa ésser el pare veritable, sense ésser-ho. Ella contava, rient, que el seu marit era pare putatiu de la meitat dels seus fills. apòcrif, es diu d'un escrit que no es de l'autor [...]