61.
esporgar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cimar, esporgar la copa d'un arbre de manera que creixi més en alt que en ample. esmotxar(les parts sobresortints). Els podadors esmotxen la vinya. Cp. estassar: tallar bardisses, maleses, herba, etc. 2 Fig. Treure certes parts d'un llibre, film, etc. expurgar. Expurgar una novel·la. [...]
|
62.
aturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fluir, i fig. aturar un parlament, etc. encallar embarrancar(una nau en un fons de roques) fatxejaro posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient. empantanegar tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic. suspendre [...]
|
63.
inútil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
res no anar (una cosa) enlloc no tenir cap sentit. No té cap sentit que li ho demanis: no t'ho donarà. no valer la pena. No val la pena que hi vagis: no el trobaràs. ésser (una cosa) bona per al drapaire no servir (una cosa) ni per tap d'escopeta no tallar ni punxar, no servir, una [...]
|
64.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
|
65.
interrompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
discontinuar, interrompre allò que un mateix està fent. suspendre, interrompre temporalment. parar. Va parar de parlar per eixugar-se el front. tallar(el camí, les comunicacions, la retirada, la febre, la paraula a algú, la digestió, etc.) entretallar. Els sanglots entretallaven les seves [...]
|
66.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
|
67.
passar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
traspassar creuar tallar(per una drecera). Hem tallat pels camps per poder arribar més aviat. franquejar. Franquejar un torrent. repassar, tornar a passar. Les tropes van repassar el riu. davantejar(algú), passar davant seu. estrompassar(v. tr.), passar per damunt d'una cosa fent un salt. doblar, passar [...]
|
68.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. penjar guillotinar electrocutar garrotaro donar garrot, matar escanyant la víctima amb una corda que hom estreny valent-se d'un garrot. estossaro estossinar, matar a cops. colltorçar, colltòrcero torçar el coll desnucaro rompre el coll llevar el cap decapitaro escapçar, tallar el coll. degollar [...]
|
69.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejaro parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafaro aixafar(Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar(Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |