81.
aspre 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
astringent (tèc.). raspós. Un vi raspós. bròfec. Aquest vi és molt bròfec. verd, es diu del vi aspre, fet de raïms verds. escanyadís, difícil d'empassar per la seva aspror. 3 Desplaent a l'orella. agre acre irritant estrident ronc aiguardentóso d'aiguardent, es diu de la veu. 4 Desplaent a l'olfacte [...]
|
82.
estendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estirar. Estirar els braços. allargar. Allargar el coll, les cames, etc. aplanar. Aplanar la roba sobre l'herba. distendre. Distendre la pell. dilatar. Els flats dilaten l'estómac. desplegar, estendre una cosa que estava plegada. esbandir-se. La seva veu s'esbandia per tot l'àmbit de la [...]
|
83.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
assemblea) aixecar la veu(en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir(un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejaro balbotejar(per un defecte dels òrgans bucals [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
84.
igual
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de dues persones. tenir el mateix... que. El teu fill té el mateix riure que tu, el seu riure és igual que el teu. 2 constant. 3 llis uniforme monòton, amb veu igual. sense alts ni baixos sense fluctuacions 4 Ésser igual: Coincidir. Els nostres ideals coincideixen. Igualar(->). Una [...]
|
85.
mot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, mot en tant que expressa una idea. En la seva carta empra uns conceptes molt durs. veu Cp. locució: reunió de mots que fan la funció d'un mot. 2 al·lòtrop, mot que té, en una llengua, la mateixa etimologia que un altre. Col·locar i colgar són dos mots al·lòtrops, igual que hostal i [...]
|
86.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
no te'n fiïs: se li veu el llautó d'una hora lluny. Ant. Sincer. Ésser d'una peça. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
87.
caminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
88.
canviar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Perquè no et coneguin has d'estrafer la veu. substituir reemplaçar variar, canviar parcialment. diversificar regenerar(en sentit moral) subvertir, canviar violentament, destruint l'ordre establert, les lleis, etc. tombar. És un home de conviccions: no el tombaràs pas. deformar, canviar la [...]
|
89.
soroll 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tocat. zas, soroll d'una cosa que es fa moure ràpidament dins l'aire. xiu-xiu, la remor d'una conversa tinguda en veu molt baixa. xup-xup, soroll d'un suc posat a un foc petit. xap, soroll d'un cos que cau tot llarg a terra o a l'aigua. xip-xap, imita el xipolleig d'una massa líquida. trip-trap [...]
|