71.
caixa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
què el seient és la tapa d'una caixa. flasconera(a posta per a flascons) licorera buc. El buc del rellotge, de l'escala, d'un cotxe, d'un piano, del pit, etc. arnot o casera, caixa feta amb canyes o amb fustes per a protegir el tronc d'un arbre. embalatge, caixa per a embalar. L [...]
|
72.
barra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'arbre, etc. manuella, barra, esp. de ferro, que té un tall a cada cap i serveix per a fer barrinades. perpal, barra per a alçapremar. palanca. barrell o lingot, barra d'or o argent en brut. riell, barra petita de metall fos, especialment preciós. barralleva, barra de ferro que va de baix a dalt de [...]
|
73.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves [...]
|
74.
produir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'aigua. rendiro retre, produir tal o tal benefici. reportar, íd. donar. Aquest negoci li dona escassament per viure. sintetitzar, produir sintèticament. Hom ha pogut sintetitzar moltes vitamines i hormones. llevar. Aquesta terra lleva molt. Un arbre que no lleva fruit. treballar. Fer treballar la [...]
|
75.
fotre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg [...]
|
76.
bastó
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. La vergella de Moisès. vara(->), bastó com a signe d'autoritat. La vara de l'alcalde. totxo, bastó gruixut. bitllot, garrot d'alzina que utilitzaven els carreters per a garrotar. verga(->), estaca, pal que pot manejar-se a tall de bastó. batolla, bastó llarg per a fer caure de l'arbre [...]
|
77.
petit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mínim, molt petit, el més petit. ínfim, íd. minúscul, petitíssim. menor, més petit. microscòpic(hiperb.) menuto diminut exigu magre(fig.). Un sou molt magre. migrat, íd. (Cp. Insignificant.) nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan. xic sotil. Cinquanta galeres [...]
1 mínim, molt petit, el més petit. ínfim, íd. minúscul, petitíssim. menor, més petit. microscòpic (hiperb.) menut o diminut exigu magre (fig.). Un sou molt magre. migrat, íd. (Cp. Insignificant.) nan, extraordinàriament petit dins la seva espècie. Un arbre nan. xic sotil. Cinquanta galeres entre grans i sotils (Desclot. Crònica.) esquifit, que no té la grandor que hauria de tenir. bufó, petit i bonic. ésser un esquitx, ésser molt petit. Un esquitx de taller. com el puny. Vivia en una caseta com el puny. en miniatura de puça. Tenia uns ulls de puça, molt petits. reduït (parlant d'un espai). Una cambra molt reduïda. sard (Alc.). Una somera sarda. Un cavallet sard. poder-se embolicar en una fulla de pi (o de bruc) 2 Fer petit: Empetitir. 3 (Dit d'una persona) rodanxó o rabassut, petit i gras. desnerit, poc desenrotllat. lil·liputenc renoc, el més petit de la família o d'una colla. pigmeu petarrell, en la frase un nen petarrell, un nen molt petit. El petarrell de la casa, el més petit de la família. S'usa especialment en to afectuós. esquitxó, criatura molt petita per la seva edat. ésser un nap (o un napbuf) ésser una faluga, es diu d'una persona o animal petit i bellugadís. de colzada. Un home, una dona, de colzada. ésser un tap (o un tap de barral) ésser un botiró (o un bòtil) ésser un bolet ésser una baldufa (o una ballaruga) ésser un esquitx d'home © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
78.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
li va dardar l'escombra i li buidà un ull. rebotre. Li va rebotre un plat pel cap. rebatre. El vaig rebatre contra la paret. projectar. L'explosió el va projectar contra un arbre. precipitar. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. estimbar. Va [...]
|
79.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. anell: anular. anguila: anguil·liforme. animal: teriomòrfic; zoomòrfic. Déus teriomòrfics. arbre: dendritiforme o dendriforme; arbori; arborescent; arboriforme. arbust: frutescent o fruticós. arena: areniforme; arenulós; arenós. arrel: radiciforme [...]
|
80.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ploure(fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar(v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga [...]
|