1.
encarregar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 comanar(≠ comandar) o encomanar cometre. El rei deu cometre a d'altres els negocis menors. comissionar endossar, encarregar a un altre una tasca enutjosa. Endossar la feina als altres. encarranquinar, íd. encolomar, íd. confiar. Li han confiat la traducció de l'obra. deferir. Aquest afer [...]
|
2.
comissionar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarregar, delegar. 2 consignar, confiar mercaderies a un agent o comissionista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
comanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
encarregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
encomanar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarregar. 2 contagiar, comunicar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
endossar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 vestir. 2 cedir. 3 encarregar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
deferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 concedir. 2 encarregar. 3 cedir, condescendir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
delegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
comissionar diputar facultar encarregar encomanar donar poders deferir Cp. acreditar enviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
cometre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 encarregar. 2 Fer una acció reprensible. consumar. Consumar un crim. perpetrar incórrer (en una falta, un error), cometre'ls. reincidir (en una falta), tornar a cometre-la. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
confiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. Remetre algú o alguna cosa amb confiança a algú. fiar. Li vaig fiar un secret. encarregar. 2 Fer saber en confiança. manifestar. 3 v. intr. Posar, tenir confiança. fiar. Jo fio en Déu. Aquell no fiava ni en el seu pare. fiar-se de, íd. refiar-se de comptar amb. Compto amb vós per [...]
|
10.
reeixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) deseixir-se, reeixir en una empresa difícil. Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé. sortir-se(d'una cosa). A l'últim, se n'ha sortit. pervenir. No he pervingut a convèncer-lo. arribar a. La tasca era molt dura, però arribà a fer-la. acabar per. Va acabar per obtenir [...]
sortir airós (una persona) sortir bé (una cosa) resultar (usat com a v. abs.), resultar bé o bo. fer fortuna fer forrolla triomfar lluir-se (una persona) fer soroll (fig.) estar en voga ésser moda fer blanc fer furor fer sensació prendre (intr.). És una moda que no ha pres. tenir èxit (o succés) deseixir-se, reeixir en una empresa difícil. Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé. sortir-se (d'una cosa). A l'últim, se n'ha sortit. pervenir. No he pervingut a convèncer-lo. arribar a. La tasca era molt dura, però arribà a fer-la. acabar per. Va acabar per obtenir el que volia. Ant. Mancar (una cosa): no reeixir-hi. Fallar. Fracassar. Frustrar-se (una cosa). Esguerrar (una cosa): no reeixir-hi. Naufragar (fig.). Haver fet un pa com unes hòsties. Lluir-se (iròn.). Ens hem ben lluït!. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |