sortir airós (una persona) sortir bé (una cosa) resultar (usat com a v. abs.), resultar bé o bo. fer fortuna fer forrolla triomfar lluir-se (una persona) fer soroll (fig.) estar en voga ésser moda fer blanc fer furor fer sensació prendre (intr.). És una moda que no ha pres. tenir èxit (o succés) deseixir-se, reeixir en una empresa difícil. Li van encarregar una feina molt delicada, però ell se n'ha deseixit força bé. sortir-se (d'una cosa). A l'últim, se n'ha sortit. pervenir. No he pervingut a convèncer-lo. arribar a. La tasca era molt dura, però arribà a fer-la. acabar per. Va acabar per obtenir el que volia. Ant. Mancar (una cosa): no reeixir-hi. Fallar. Fracassar. Frustrar-se (una cosa). Esguerrar (una cosa): no reeixir-hi. Naufragar (fig.). Haver fet un pa com unes hòsties. Lluir-se (iròn.). Ens hem ben lluït!.
