1.
convent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
claustre. La vida del claustre. monestir(de monjos o de monges) cenobi, íd. Montserrat és un cenobi benedictí. abadia, monestir regit per un abat o abadessa. priorat, íd. per un prior. cartoixa, monestir de cartoixans. camàldula, monestir de camaldulesos. cel·la, petit monestir medieval [...]
|
2.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
|
3.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà lleco convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat(f. abadessa), superior d'un monestir. prioro superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos [...]
1 adj. creient piadós practicant devot espiritual místic just (en llenguatge bíblic) teocràtic, parlant d'un règim polític inspirat en creences religioses o dirigit per representants d'una religió. Calví volgué fer de Ginebra un estat teocràtic. 2 fraresc monàstic (→) 3 cultual Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo (→), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita, monjo que viu en comunitat, per oposició a anacoreta. contemplatiu, religiós de vida contemplativa. monja (→), dit de totes les religioses. pare, membre d'una congregació. Els pares jesuïtes. frare, religiós pertanyent a un orde mendicant (franciscans, caputxins, dominicans, etc.). Per extensió, esp. en llenguatge popular, es diu de tota mena de religiosos, amb un matís despectiu. beat, persona que porta hàbit de religiós però no viu en comunitat ni segueix cap regla determinada. terciari, membre d'un tercer orde, especialment franciscà. oblat, íd. Un oblat benedictí. Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà llec o convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat (f. abadessa), superior d'un monestir. prior o superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos. Ant. Seglar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
4.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat(d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir(una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una [...]
|
5.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat(d'una cosa), abatre-la. enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar(->) postraro prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotaro [...]
|