91.
avall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
enjús aigua baixant. Una peça de terra que és aigua baixant. cap avall (Hom pot adjuntar a avall un substantiu que el precedeixi. Anar costa avall.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
92.
bancada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 barra, muntant. 2 Tira de terra entre ceps, oliveres, etc. banc camada camp. 3 bancalada, la gent asseguda en un banc o en un bancal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
93.
llom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ronyonada, la part del cos on hi ha els ronyons. 2 crestallo cavalló, llom de terra entre dos solcs. 3 esquena, llom d'un llibre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les riuades, que el mar escup a la platja. esclop, tros d'arrel destinada a la reproducció. barbim o barbes, filaments de les arrels d'una planta. pa d'arrels, conjunt d'arrels amb la terra on estan fixades. relisser, arrels abundoses d'una planta. arrelam, conjunt d'arrels. rabassa, part de la soca d'un arbre coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. 2 Fig. → origen. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
94.
arrasar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Enderrocar fins arran de terra. assolar desolar arranar. Han arranat el molí vell. talar(poblats, camps, etc.) abatre, destruir, rasar. 2 Tallar arran. tallar. 3 rasar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
95.
llogater
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llogador. Aquest pis no troba llogador. arrendatari inquilío estadant rellogat sotsllogater sotsarrendatari emfiteuta, llogater d'un immoble a emfiteusi. parcer, el qui arrenda una terra a parts. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
96.
jeure [o jaure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estar de bocaterrosao de panxa a terra estar de bocadents (o de sobines, o de panxa enlaire) estar allitato fer llit, jeure per malaltia. 2 Fig. reposar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
97.
astre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, satèl·lit de la terra i, per ext., un satèl·lit qualsevol. Les llunes de Júpiter. satèl·lit meteorit, aeròlito meteor, fragment mineral que cau a la Terra procedent dels espais interplanetaris. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
98.
arrendatari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
coarrendatari, el qui és arrendatari ensems amb un altre. sotsarrendatari parcer, el qui arrenda d'un altre la terra a parts. llogater(->) Cp. rabassaire, masover, concessionari Ant. Arrendador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
99.
immòbil [o immoble]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
restar clavat en terra(de por, d'esbalaïment) fer el mort, restar, una persona o un animal, del tot immòbil, com si fos mort. petrificat(fig.) Cp. estacionari quiet. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
100.
ensorrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|