tot el món. Tot el món ho sap, això. Cp. mig món: gairebé tothom. tot déu. Coneix tot déu. Tot déu el coneix. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

exasperant indignant revoltant sulfurant emprenyador(vulg.) haver-n'hi per a tirar el barret (o la barretina) al foc cremador, es diu d'una persona irritant. Troba gust a contradir tothom: és cremador! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

odiar. malvolgut. És un home malvolgut de tothom. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

en públic a so de trompetes a la faç del món a la vista de tothom Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

defectible. Totes les persones són defectibles. pecable Cp. el refrany tot bon cavall ensopega, tothom és fal·lible. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

diferència. disparitat imparitat dissemblança dissimilitud discrepància(de parers, opinions, etc.) discrim. La malaltia atacava tothom sense cap discrim. distinció diferenciació alts i baixos, desigualtats. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. familiar. Aquesta melodia m'és familiar. notori, conegut de tothom. 2 m. i f. coneixença. És una coneixença antiga del pare. relació. Ho hem fet saber a totes les nostres relacions. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. Compartit per dos o més a la vegada. col·lectiu conjunt. Fer una acció conjunta. mutu solidari, comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament. general universal impersonal mitger, que és comú a dues propietats contigües. 2 públic de tothom 3 ordinari usual [...]

entenedor. Paraules planes i entenedores. clar diàfan coneixedoro cognoscible comprensible(->) fàcil d'entendre accessible. És un llibre accessible a tothom. llegidor, es diu de la lletra. Tenir una lletra molt llegidora. Cp. desxifrable Ant [...]