Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

arrencar [o arrancar]

1 v. tr.
arrencar d'arrel (o de soca-rel), arrencar del tot, íntegrament.
desarrelar
extirpar, arrencar d'arrel una planta. També en sentit fig. Extirpar un mal costum.
erradicar. Erradicar un vici.
extreure. Extreure un queixal.
esqueixar, arrencar una rama d'una planta.
arrabassar, arrencar les plantes d'un terreny; arrencar una planta de soca-rel.
esbrancar o desbrancar, arrencar les branques.
esgotimar (→), arrencar gotims de raïm.
llevar. Llevar el suro d'una alzina surera. Llevar la pell.
desplantar, arrencar una cosa plantada.
eixarcolar (→), arrencar les herbes dels sembrats.

2aconseguir, obtenir.

3prendre.

4començar.

5 v. intr. → néixer, començar (intr.).

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions