81.
condició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
validesa. Cp. circumstàncies 3 Estat social, posició social, estat civil o jurídic. rang, grau social jeràrquic. Comporta en si la idea de jerarquia. ordre, implica jerarquia fundada sobre la naturalesa de la persona. Aquest home és d'un rang elevat en la societat, però en el fons pertany a un ordre [...]
|
82.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
|
83.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
prendre. M'han pres la cartera. desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa. despullar (per ext.), íd. usurpar (un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini) fer córrer (una cosa) (fam.), robar-la. furtar (→), robar d'amagat, sense violència ni intimidació. fer córrer l'ungla (fig. i fam.), furtar. arrambar amb (alguna cosa), robar-la. polir (a algú una cosa) (fam.), íd. pispar (fam.), íd. afaitar (fig.) mossegar (fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei. apoderar-se de (→) apropiar-se (indegudament) de arpar (fig.) pillar, robar violentament una cosa. pillardejar, pillar habitualment, sovint. lladrunyar, lladreguejar o lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia. extorquir, robar a algú una cosa abusant de la força, del poder, usant d'amenaces, etc. piratejar, fer el pirata o fig., fer com un pirata. desfalcar (→), robar fraudulentament uns diners que hom té sota la seva custòdia. cisar. La minyona solia cisar cada dia que anava al mercat a fer les compres. saquejar (→), entrar en un lloc i robar tot el que hi ha de valor. sostreure o sostraure, robar fraudulentament. depredar, robar amb violència i devastació. saltejar, robar a una persona sortint-li al camí. El complement és la persona, no la cosa robada. raptar, robar una persona. Els israelians van raptar Eichmann i el van portar a Israel per jutjar-lo. explotar (una persona), robar-li, retenint-ho, el que de dret li pertoca pel seu treball. escamotejar, robar, a algú, una cosa sense que ell se n'adoni. defraudar, robar amb engany. Ha sabut defraudar els seus creditors. rampinyar, rapissar o rapejar, furtar coses menudes. rapinyar, robar violentament. alleugerir (algú d'una cosa) (euf.), robar-la-hi. manllevar o emmanllevar, es diu de vegades iròn. per robar. plagiar (→), robar idees, paraules, etc., d'un autor o d'una obra literària o musical. atracar, envestir algú per robar-lo. En si, no enclou la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
84.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s [...]
|
85.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta [...]
|