Resultats de la cerca bàsica: 4
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
pispar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
robar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
furtar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
robar. afanar pispar piscar(Alc.) rampinyar rapissar rapejar sostreure Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]
|
|
4.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
prendre. M'han pres la cartera. desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa. despullar (per ext.), íd. usurpar (un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini) fer córrer (una cosa) (fam.), robar-la. furtar (→), robar d'amagat, sense violència ni intimidació. fer córrer l'ungla (fig. i fam.), furtar. arrambar amb (alguna cosa), robar-la. polir (a algú una cosa) (fam.), íd. pispar (fam.), íd. afaitar (fig.) mossegar (fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei. apoderar-se de (→) apropiar-se (indegudament) de arpar (fig.) pillar, robar violentament una cosa. pillardejar, pillar habitualment, sovint. lladrunyar, lladreguejar o lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia. extorquir, robar a algú una cosa abusant de la força, del poder, usant d'amenaces, etc. piratejar, fer el pirata o fig., fer com un pirata. desfalcar (→), robar fraudulentament uns diners que hom té sota la seva custòdia. cisar. La minyona solia cisar cada dia que anava al mercat a fer les compres. saquejar (→), entrar en un lloc i robar tot el que hi ha de valor. sostreure o sostraure, robar fraudulentament. depredar, robar amb violència i devastació. saltejar, robar a una persona sortint-li al camí. El complement és la persona, no la cosa robada. raptar, robar una persona. Els israelians van raptar Eichmann i el van portar a Israel per jutjar-lo. explotar (una persona), robar-li, retenint-ho, el que de dret li pertoca pel seu treball. escamotejar, robar, a algú, una cosa sense que ell se n'adoni. defraudar, robar amb engany. Ha sabut defraudar els seus creditors. rampinyar, rapissar o rapejar, furtar coses menudes. rapinyar, robar violentament. alleugerir (algú d'una cosa) (euf.), robar-la-hi. manllevar o emmanllevar, es diu de vegades iròn. per robar. plagiar (→), robar idees, paraules, etc., d'un autor o d'una obra literària o musical. atracar, envestir algú per robar-lo. En si, no enclou la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
prendre. M'han pres la cartera.
desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa.
despullar (per ext.), íd.
usurpar (un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini)
fer córrer (una cosa) (fam.), robar-la.
furtar (→), robar d'amagat, sense violència ni intimidació.
fer córrer l'ungla (fig. i fam.), furtar.
arrambar amb (alguna cosa), robar-la.
polir (a algú una cosa) (fam.), íd.
pispar (fam.), íd.
afaitar (fig.)
mossegar (fam.)
emblar, prendre, robar.
desvalisar, robar a algú les coses que porta.
espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de la llei.
apoderar-se de (→)
apropiar-se (indegudament) de
arpar (fig.)
pillar, robar violentament una cosa.
pillardejar, pillar habitualment, sovint.
lladrunyar, lladreguejar o lladronejar, íd. Estava desenfeinat i lladrunyava sempre que podia.
extorquir, robar a algú una cosa abusant de la força, del poder, usant d'amenaces, etc.
piratejar, fer el pirata o fig., fer com un pirata.
desfalcar (→), robar fraudulentament uns diners que hom té sota la seva custòdia.
cisar. La minyona solia cisar cada dia que anava al mercat a fer les compres.
saquejar (→), entrar en un lloc i robar tot el que hi ha de valor.
sostreure o sostraure, robar fraudulentament.
depredar, robar amb violència i devastació.
saltejar, robar a una persona sortint-li al camí. El complement és la persona, no la cosa robada.
raptar, robar una persona. Els israelians van raptar Eichmann i el van portar a Israel per jutjar-lo.
explotar (una persona), robar-li, retenint-ho, el que de dret li pertoca pel seu treball.
escamotejar, robar, a algú, una cosa sense que ell se n'adoni.
defraudar, robar amb engany. Ha sabut defraudar els seus creditors.
rampinyar, rapissar o rapejar, furtar coses menudes.
rapinyar, robar violentament.
alleugerir (algú d'una cosa) (euf.), robar-la-hi.
manllevar o emmanllevar, es diu de vegades iròn. per robar.
plagiar (→), robar idees, paraules, etc., d'un autor o d'una obra literària o musical.
atracar, envestir algú per robar-lo. En si, no enclou la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana