101.
faltar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. relliscar(fig.), caure en una falta. donar una relliscada(fig.) fer una fallada fer un pas fals, cometre un error, una falta, esp. contra les convencions socials. fer una atzagaiada fer una planxa 3 Faltar poc per. anar de poc anar de prim cuidar. Ahir vaig cuidar trencar-me el braç. gairebé(+ verb). [...]
|
102.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. cansar. 3 (fatigar-sepron.) caure de fatiga suar fel suar sang i aigua esfreixurar-seo treure la freixura per la boca treure la moca esbraonar-se(pròp., cansar-se els braços o les cames) espeuar-se, fatigar-se de peus. matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma. perdre l'alèo [...]
|
103.
punt
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(fig.) 10 estat. 11 A punt de: Al caire de(tractant-se d'una acció blasmable) Estar a punt de: Cuidar(intr.). He caigut i he cuidat rompre'm el braç. Anar a. El cotxe anava a caure. Acabar de, mancar poc per a. Encara no hi som, però ja hi acabem d'arribar. Cp. leri-leri, a punt d'esdevenir-se, si cau [...]
|
104.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar(fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar(v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la [...]
|
105.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons [...]
1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis. aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió. guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port. esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat. tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó. recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap (a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre. acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure. 6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
106.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el [...]
|
107.
pobre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ungles pobre com un ropit (o com una rata de sagristia) ric com el grill no tenir de què fer estelles no tenir una creu per a tapar-se un ull(creu = peça de moneda antiga) no tenir de què fer mànigues no tenir casa ni alberg portar la casa a sobre no tenir on caure mort no tenir dos diners per a fer [...]
|
108.
disminuir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure. Ja cau el vent, la calor, etc. decaure declinar(el dia, el sol, la febre, la salut, les forces, la influència, etc.) definir, anar disminuint l'amplària, el gruix, etc., d'una cosa fins a esdevenir nul. baixar(els preus, la febre, etc.) apaivagar-se(un dolor, el vent, etc.) calmar-se, íd [...]
|
109.
pal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un camí; pal per a delimitar un terreny. cucanya, pal llis i ensabonat on hom prova d'enfilar-se per agafar un objecte fixat a dalt. batolla, pal per fer caure certs fruits de l'arbre. xanca, pal per a caminar prolongant les cames. aspre(->), pal plantat a terra per a sostenir arbres tendres [...]
|
110.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita). front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc. ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig. bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis. cara plena, cara rodona. cara de pa [...]
|