1.
tron
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
soli, cadira reial; es diu esp. del tron pontifici. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
accessió
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adveniment. L'adveniment de Joan XXIII al soli pontifici. exaltació(al poder, al tron) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
soli
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tron. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
reialesa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tron(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
promoció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 elevació ascens nomenamento nominació entronització(al tron, a la dignitat pontifical) 2 fornada(fig.), promoció d'un conjunt de persones, feta al mateix temps. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
seient
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
banc, cadira, tamboret, tron, sofà. seiedora, seient, esp. post de fusta on seu el teixidor en un teler de mà. seti, seient, en general, lloc on hom seu. plaça, íd. A l'autobús no hi havia sinó dues places buides. localitat(en una sala d'espectacles) setial, seient de cerimònia. grada, seient [...]
|
7.
rei
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sobirà. príncep. El "Príncep", de Maquiavel. reietóo règul, rei d'un estat molt petit. monarca sa Majestat, títol amb què hom al·ludeix al rei en el país on regna. les testes coronades, els reis. Cp. tron (fig.), corona (fig.), ceptre (fig.) 2 els Reis Mags (o d'Orient), els personatges [...]
|
8.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]
1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis. aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió. guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port. esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat. tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó. recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap (a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre. acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure. 6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |