1 v. tr.
conèixer. No conec els detalls.
tenir coneixença (o coneixement, o noció, o idea) (d'una cosa)
ésser sabedor (d'una cosa)
saber de ciència certa, saber-ho amb seguretat.
estar al corrent (d'una cosa)
constar (a algú una cosa), saber-la de font segura. Em consta que el teu germà juga.
tenir indicis (d'una cosa), saber-la vagament, però amb fonament.
tenir fums (d'una cosa), íd.
esbrinar. He arribat a esbrinar qui ha estat l'autor de l'anònim.
haver sentit tocar campanes, tenir una noció imprecisa i vaga d'una cosa de què hom ha sentit parlar.
saber el vent i no saber el corrent, íd.
Ant. Ignorar: no tenir ni idea d'una cosa. Ésser ignorant d'una cosa. Venir de l'hort (fig. i fam.).
2 Posseir la ciència, l'art, la pràctica d'una cosa.
saber (una cosa) com el parenostre
saber (una cosa) a ulls clucs
posseir. Posseir una llengua estrangera. Posseïa a fons aquell tema.
saber de cor (una cosa), saber-la de memòria.
conèixer. Conèixer a fons les matemàtiques. Coneix bé el seu ofici.
tenir (una cosa) per la punta (o pel cap) dels dits
tocar, saber tocar un instrument músic. Tocava meravellosament el violí.
3 (saber-se pron.). Saber-se, una cosa: Transcendir (intr.). Traspuar (fig.).
4 Saber greu: → greu.
Saber-la llarga: → viu, astut.
5 v. intr. Tenir tal o tal sabor o olor.
tufejar, fer una olor desagradable.
terrejar, tenir gust de terra.
salejar, sentir-se massa la sal en un menjar.
roquejar (el peix), tenir el gust característic dels peixos que pasturen als roquers.
mollejar, fer, els molls o rogers, una olor molt forta.
napejar, sentir-se el gust dels naps en un guisat.
llanejar o moltonejar (la carn de be)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
