Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

solitari

1 adj. Que viu sol (→).
soliu
solter (Alc.). Vius massa solter, tu: has de freqüentar més la gent.
viure com un os
estar sol com un pregadeu de rostoll
ésser una aranya de forat
viure com un mussol
retret (→)
Cp. el verb entotsolar-se o assolar-se: fugir del tracte o companyia de la gent.

2 Dit d'un lloc: → desert.
retirat. És un lloc molt retirat.
desacompanyat (dit d'un camí)
desanimat, es diu d'un carrer, d'una festa, etc.

3 m. → brillant.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions