11.
roncar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar [...]
|
12.
murmurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer sentir una fressa suau l'aigua, les fulles, etc. murmurejar mormolaro mormolejar xiuxiuaro xiuxiuejar bugonar rondinejar (fer) soroll. 2 Fig. rondinar. 3 Parlar mal d'algú. criticar retallar xafardejar comarejar malparlar malvantar trencar nous(fig. i fam.) maldir dir penjaments [...]
|
13.
aspre 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Desplaent al tacte. asprós rústec(≠ rústic) cantellós esgarrapós rugós raspós grosser hirsuto híspid(dit del pèl dur i aspre) Ant. Suau. Dolç. Mòrbid. 2 Desplaent al paladar. asprós acerb asperulós, lleugerament aspre. astringent. Gust astringent. estíptic, que té un sabor [...]
|
14.
fi 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. 3 Fi al tacte. fi com una seda sedós suau vellutat llis setinato de setí de bon tacte. Ésser, una cosa, de bon tacte. 4 Mentalment agut. subtil perspicaç(->) 5 D'exquisida educació. refinat Ant. Bast. Tosc. Groller. Grofollut. Rústec [...]
|
15.
llengua 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conjunt de mots i formes de parlar propi d'una nació. llenguatge(->) idioma parla. La nostra parla suau... d'uns amb altres és prou entenedora (Maragall). parlar(m.), llenguatge, sia llengua, dialecte, patuès, etc. Els parlars de França. dialecte, parlar local [...]
|
16.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. gatzarejar, íd. grinyolar(una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolaro mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar(el tro, la mar [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
17.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufao rufaga, temps [...]
|
18.
caminar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. faldejar, caminar per la falda d'una muntanya. tancar la marxa, caminar a la cua d'un grup. 3 m. Manera de portar el cos caminant. Tenia un caminar suau i una veu dolça. port. Era alt i tenia un port majestuós. anament Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
19.
cop 1 [o colp]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hom es dona en caure. Pegar una esclatarada. esclat, íd., en la frase pegar un esclat. batut, cop fort, esp. en caure. embat, cop de l'ona, del vent. embatol, íd., suau. batec, cop que es donen dues peces d'un objecte que no estan prou fixes. batement(del cor; també de portes, finestres, etc [...]
|