21.
de rebot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de retop de contracop Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
22.
de reüll
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de cua d'ull d'esbiaixada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
de seguida
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
immediatament. sense tardar de calent en calent. Ara que ho saps, digues-li-ho de calent en calent. arreu. Fes-ho arreu. tot seguit, immediatament després, com a conseqüència natural. S'empassà la càpsula de cianur i tot seguit caigué com un sac. a l'instanto a poc instant Manuel Franquesa i [...]
|
24.
de sobines
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ajagut, boca amunt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
25.
de sobte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobtadament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
26.
de sotamà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'amagat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
27.
enmig de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
entre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
28.
haver de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caler (o caldre) que(+ subjuntiu) no poder menys de... ésser cas de. És cas de veure si podem ajudar-la. ésser convenient que... (és menys fort que haver de) ésser indispensable que... (+ subjuntiu) ésser qüestió de(fer una cosa), caldre fer-la. deure, haver de fer quelcom per necessitat [...]
|
29.
tret de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a excepció de. excepció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
30.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pagesívol, etc. concepte. És una persona estimable en tots conceptes. carés, aspecte de l'atmosfera, d'un afer, etc. Aquest negoci presenta mal carés. caire. La qüestió prengué un altre caire. exterior. L'exterior d'una persona és sovint un indicador del seu caràcter. [...]
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama (fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància (Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença (→) aire. Un aire senyorívol, pagesívol, etc. concepte. És una persona estimable en tots conceptes. carés, aspecte de l'atmosfera, d'un afer, etc. Aquest negoci presenta mal carés. caire. La qüestió prengué un altre caire. exterior. L'exterior d'una persona és sovint un indicador del seu caràcter. planta (dit d'una persona). Aquella noia té molt bona planta. presència. És un home d'una presència majestuosa. parença, conjunt dels trets exteriors d'una persona o cosa. (En el llenguatge parlat hom usa sovint aparença.) fila. Fer bona, mala fila. En la pràctica s'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de pomes agres (malalt, trist, decebut), cara de desenterrat (malalt), cara de pasqua (satisfet, content). malginy, aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer. Cp. Pintar-se una cosa així o així. Quan el cavaller veié que mal es pintava el joc (Tirant lo Blanc), que l'afer tenia mal carés. 2 Fig. Manera de considerar una cosa abstracta (qüestió, esdeveniment, etc.). caire. Sota aquest caire, el fet és molt comprensible. angle (pròpiament, angle visual) visual. Des d'aquesta visual, això és just. perspectiva punt de vista (≠ punt de mira). Si es considera des d'aquest punt de vista, és clar que té raó. matís. Aquest matís del problema m'havia passat desapercebut. faceta respecte esguard o esguardament. Déu és gran... segons dos esguardaments (Llull). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |