1.
convent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
claustre. La vida del claustre. monestir(de monjos o de monges) cenobi, íd. Montserrat és un cenobi benedictí. abadia, monestir regit per un abat o abadessa. priorat, íd. per un prior. cartoixa, monestir de cartoixans. camàldula, monestir de camaldulesos. cel·la, petit monestir medieval [...]
|
2.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
1 adj. alt, més alt o de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant sobresortint prevalent transcendent (intel·lectualment o moralment) extra. És un vi extra. De classe extra. privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada. doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble. fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí. excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres. Ant. Inferior. 2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa. rector (d'una parròquia, col·legi, etc.) prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes) prepòsit (d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde (de certes comunitats religioses) comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
3.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà lleco convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat(f. abadessa), superior d'un monestir. prioro superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos [...]
|
4.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat(d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir(una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una [...]
|
5.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat(d'una cosa), abatre-la. enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar(->) postraro prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotaro [...]
|