1.
sacerdot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(f. sacerdotessa) capellà, bisbe, papa. ministre del Senyor Noms de sacerdot, en altres religions: pastor, nom del curat d'una església protestant. (Els protestants no tenen sacerdots, llevat dels anglicans i dels episcopals.) imam(musulmà) bonze(budista) druida(f. druïdessa), dels antics [...]
|
2.
llec
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. laic. 2 ignorant. 3 m. Religiós no sacerdot. convers(en certs ordes) coadjutoro germà coadjutor germà 4 f. monja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
consumir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 destruir, gastar. devorar(fig.). Les flames devoraven goludament l'embigat ressec. 2 menjar, beure. sumir, consumir, el sacerdot, el pa i el vi eucarístics. 3 (consumir-sepron.) (s'usa sobretot fig.) querar-se, consumir-se alguna cosa a poc a poc. migrar-se migrolar-se amigrançar-se [...]
|
4.
ornament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
litúrgia) revestiments, ornaments sagrats del sacerdot en oficiar. vestidures Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
missa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Ant. Mundà. Impiadós o impiu. Ateu. Irreligiós. Pagà. 4 m. i f. Persona que pertany a un orde religiós. sacerdot regular, en oposició a sacerdot secular. monjo(->), membre d'un orde monàstic (cartoixans, benedictins, cistercencs, trapencs, agustins, etc.). cenobita [...]
|
7.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cantar algú, fer-lo confessar. ésser confés(un acusat), haver confessat o admès la seva culpa o allò que hom li imputa. 2 (confessar-sepron.). Confessar allò que hom considera com a pecat a un sacerdot. confessar(v. intr.). El malalt demanà per confessar. buidar el sac(fam.) fer bugada(fam.) fer [...]
|
8.
capellà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sacerdot. prevere eclesiàstic clergue pastor d'ànimes(pastor simpl. s'aplica als eclesiàstics reformats). curat o rector, el capellà que presideix una parròquia. vicari, l'ajudant del rector o curat, o el qui presideix una vicaria. mossèn(fam.). També hi havia un mossèn. penitencier [...]
|
9.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. alt, més alto de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant [...]
1 adj. alt, més alt o de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant sobresortint prevalent transcendent (intel·lectualment o moralment) extra. És un vi extra. De classe extra. privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada. doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble. fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí. excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres. Ant. Inferior. 2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa. rector (d'una parròquia, col·legi, etc.) prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes) prepòsit (d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde (de certes comunitats religioses) comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
10.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne [...]
|