1.
davant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. davant per davant, davant mateix. a les barbes(d'algú), davant mateix d'algú. 2 De davant: De front. Frontal. 3 prep. enfront de en dret de. Viu en dret de casa meva. en presència de(una persona) al capdavant deo al davant de. Anava al capdavant de la colla. anterior, del davant. La [...]
|
2.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'una persona (per oposició a pseudònim) criptònim, nom secret, conegut de pocs. nom patronímic, nom derivat del nom pare. nom hipocorístic, forma afectuosa o familiar que hom dona al nom d'una persona. antropònim, nom propi de persona. hagiònim, nom de sant posat a una persona. topònim, nom [...]
|
3.
per a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(+ infinitiu) Per a s'escriu per (sense la a) quan l'infinitiu designa alhora la causa i la finalitat de l'acció expressada per un verb de moviment o d'acció voluntària, amb excepció dels verbs usari utilitzar. Una ploma per a escriure, però agafà la ploma per escriure. a fi de a efecte de [...]
|
4.
tribunal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, consell de disciplina, consell de guerra. areòpag, a l'antiga Grècia, tribunal suprem; per ext. tribunal. audiència, lloc on es reuneixen els tribunals de justícia. barra, en la frase portar algú a la barra, fer-lo comparèixer davant un tribunal de justícia. sala, conjunt dels jutges que formen un [...]
|
5.
a
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prep. a davant el complement directe quan aquest és un pronom personal fort. Jo l'estimava a ella, no a tu. Jo el respectaré a ell si ell em respecta a mi. b) Quan el complement directe, per raó de la construcció de la frase, va immediatament després del subjecte. El perseguia com el llebrer a la [...]
|
6.
a pesar de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malgrat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
a l'encontre de
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 a carrera de. Sortir a carrera d'algú. 2 Anar a l'encontre: Envestir. Escometre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
de cap a cap
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'una banda a l'altra d'un extrem a l'altre de punta a punta de llarg a llarg de banda a banda totalment (->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
de fit a fit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fixament. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
suport
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.). cavallo cavallet, noms de diversos [...]
1 → ajuda. Cp. cooperació o col·laboració, concurs, assistència, contribució 2 Allò que suporta o sosté. sostenidor sustentacle recolzador, lloc adequat per a recolzar-s'hi. columna (fig.). La credulitat és la columna mestra de les religions. esperó o contrafort (d'un mur). Cp. arc boterell estrep, íd.; en sentit fig., suport. estaló, pal bifurcat que serveix de suport d'una branca, d'un parral o emparrat, etc. fonament (fig.) muntant (→) cossol crossa (per a suportar el pes del cos) banca o banqueta, suport en forma de seient baix amb quatre petges i sense respatller. faldistori, banqueta de tisora en la qual es recolzaven, en agenollar-se, els reis en llur coronació o els prelats en certes cerimònies. Aniran a l'altar major, davant del qual hi hagi un faldistori, on s'agenollarà el bisbe (d'un document del s. XVI, citat per Alc.). cavall o cavallet, noms de diversos objectes que serveixen de suport. petge (de cadires, taules, etc.) dospeus, doble petge emprat per a recolzar-hi una eina, una peça a treballar, etc. trespeus, suport de tres petges. trípode, íd. fulcre, suport, esp. d'un alçaprem. soc o socó, suport fet d'un tros de soca. solera, peça plana, horitzontal, per a sostenir altres peces verticals, inclinades, etc. paciència, peça de fusta, forcada, que serveix per a sostenir el mànec de la paella. (Alc.) mosso, nom de diferents estris que serveixen per a aguantar enlaire alguna cosa. cadireta, suport dels coixinets d'un eix. Cp. aspre o naspra, puntal, pedestal, base, permòdol © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |