1.
estrangular
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obstruir, comprimir, escanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
comprimir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 premsar prémer estampir, posar quelcom entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament. estrangular, comprimir un conducte per impedir el pas d'un fluid. escanyar, íd. serrar. No ens podíem moure de tan serrats que anàvem. pitjar trepitjar(amb els peus [...]
|
3.
ofegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer morir privant la respiració. afogar negar, ofegar per immersió en un líquid. asfixiar escanyar, ofegar per compressió o obstrucció de la gola. estrangular, ofegar per compressió de la gola. 2 (ofegar-sepron.) (a més dels anteriors): fer l'ànec, morir ofegat. 3 Patir d'ofec. tapar-se [...]
|
4.
escanyar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Matar algú o algun animal privant-lo de respirar. estrangular ofegar(->) 2 estrènyer. 3 (escanyar-sepron.) escanyussar-se, escanyar-se amb alguna cosa estranya dintre la gola. escanyar-se(cridant) Cp. ennuegar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
estrènyer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer més estret. estretir. Ara han estretit el vial del parc. encongir escanyar. Dues roques que gairebé es toquen, escanyant el camí. estrangular, estrènyer talment un conducte que s'arribi a obstruir. ajustaruna peça de vestir, fer-la més estreta. 2 Exercir una pressió en costats oposats [...]
|
6.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar(una porta, una [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
matar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escanyaro estrangular ofegar. A l'edat mitjana hom ofegava els sodomites. esfreixurar estriparo treure les tripes desentranyar esventrar empalar. Els turcs empalaven els condemnats a mort. apunyalar coltellejar lapidar, matar a pedrades. assagetar dardar gasejar. Hitler feu gasejar prop [...]
|