41.
allunyament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
apartament remoció abducció(tèc.), moviment pel qual un membre o un òrgan s'allunya del pla medià del cos. Abducció del braç. separació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
42.
tísic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hèctico ètic tocat del pit(euf.), tísic del pulmó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
43.
tranquil·litat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calma quietud placidesao placiditat assossec serenitat pau. La pau del camp. La pau del cor és un bé preciós. repòs. Ja és fora aquell rondinaire: quin repòs! ataràxia(terme de la filosofia grega) bonança(del mar o del temps) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
44.
burleta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 burlador. mofeta foteta 2 Fer el burleta. riure's (o burlar-se) del mort i del qui el vetlla riure's d'un enterrament riure's del sant i de la festa riure's del ball i dels sonadors (o dels músics) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
45.
poll
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 pollet, petit d'un ocell, esp. del gall. 2 brot. 3 Insecte paràsit. cabra, lladellao poll del pubis, espècie de poll paràsit de l'home. menjança, mengiao mengilla, nom col·lectiu dels polls. Cp. vermina llémena, ou del poll del cap. 4 (arbre) pollancre. Manuel Franquesa i [...]
|
46.
aspa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 creu de Sant Andreu decussació(tèc.) 2 (del molí de vent) antena Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
47.
interruptor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(del corrent elèctric) reòtom seccionador pera, interruptor piriforme. polsadoro botó polsador. Cp. commutador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
48.
venus
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(planeta) estrella matutina (o vespertina) estel del matí (o del vespre) estel bover Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
49.
corall [o coral]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
graspallà, coral petit, que emergeix de la sorra del fons del mar. gorgònia, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
50.
nariu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
forat del nas oronell badiu naril(Alc.) finestrell del nas(J. M. de Sagarra) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|