Resultats de la cerca frase exacta: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
desbrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
esbrocar esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
2.
esbrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desbrocar estotar, trencar el broc gros. esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedrada. esquerdar(->) esbotzar(->), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar(->) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixaro escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar(->), trencar el broc. esberlar(->), trencar en [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 rompre
petar. Li va petar un braç (fam.)
fracturar, es diu esp. d'un os.
trossejar (→)
esbocinar (→)
esmicolar (→)
esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
esbardellar, trencar amb violència una cosa.
escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
escantonar, íd.
esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
esquerdar (→)
esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
esclafar (→)
esclofollar. Esclofollar ametlles.
camatrencar, trencar les cames d'un animal.
escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
desbrocar (→), trencar el broc.
esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
fer peces (una cosa)
Cp. consentir una cosa
2 Trencar la terra: → rompre.
3 (trencar-se pron.)
rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
rebentar (intr.)
esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
4 herniar-se
5 v. intr. → girar (intr.).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana