41.
inútil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa, per a res. ésser com posar un pegat en un banc, es diu d'una mesura presa, d'un remei, etc., inútil. no ésser (una cosa) bona ni per a ella ni per a albarda inservible(objecte) inusable ésser una carronya, es diu d'una persona inútil. ésser un mort 2 Coses inútils. trast. Manuel [...]
|
42.
sorprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
quelcom que hom tenia amagat. 2 veure. 3 Fig. Colpir l'ànima d'algú, una cosa inesperada, absurda o incomprensible, bona o dolenta. estranyar(->) xocar. Em xoca que ell, sabent que ella és aquí, no comparegui. fer sensació (a algú, una persona o una cosa) deixar parat [...]
|
43.
entendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seguir. Em segueixes?, m'entens? interpretar. Jo he interpretat les seves paraules en aquest sentit. treure l'entrellat(d'una cosa), entendre-la. esbrinar. No he pogut esbrinar mai per què una noia com ella no s'ha casat. desxifrar. Desxifrar algú, entendre la seva manera d [...]
|
44.
usar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
manejar convenientment aquest aparell. Saber manejar la llengua. Saber manejar la ironia. recórrer a. Recórrer a un remei, usar-lo. valer-se de. Es va valer d'un truc. espletar. Jo tindré la meva mort per ben espletada si amb ella puc salvar la meva terra. adoperar(lit.) estrenar, usar una cosa per [...]
|
45.
direcció
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de dirigir. guiatge conducció(d'una empresa, de l'Estat, d'un exèrcit, etc.) govern timó(fig.) regnes(f. pl. fig.) fèrula, en la frase estar sota la fèrula d'algú, sota la direcció severa d'algú. regiment pòndol, regiment de la casa. Ella sola portava el pòndol de la casa. maneig. Dur [...]
|
46.
obligar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
posar algú en la necessitat de fer una cosa, d'impedir-li de defugir-la. arrossegar(fig.), Ella no hi volia anar: la hi van haver d'arrossegar. violentaro fer violència compel·lir, obligar algú emprant la força o l'autoritat. doblegar, obligar algú a fer allò que es resistia a fer. fer la forçosa [...]
|
47.
estimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ella li corresponia, l'estimava igualment. Ant. Desamar. Desestimar. Avorrir (->). No passar de les dents (una persona o una cosa). No poder-lo veure. No poder-lo sofrir. No dir-li res, a algú, una persona o una cosa. 5 Estimar-se més: preferir. 6 besar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
48.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pedrada. esquerdar(->) esbotzar(->), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar(->) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixaro escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar(->), trencar el broc. esberlar(->), trencar en [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
49.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Tenir, algú, la supremacia. imperar regnar. Ella regnava en tots els cors. Regnar, un costum. tenir la supremacia (o la preponderància) senyorejar predominar caciquejar comandar ésser l'amo tenir la paella pel mànec tenir la grapa(sobre algú) tallar el bacallà(fig.) ficar-se la gent [...]
|
50.
pedra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, marbre, alabastre 2 bloc, pedra grossa, sola. Blocs erràtics. megàlit, íd. que forma part d'un monument megalític. monòlit, pedra que forma, ella sola, un monument. pedra picada(treballada, esp. per a la construcció) carreu(->), pedra picada de forma rectangular. pedra cantonerao pedra angular [...]
|