1.
trencar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]
1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar (→) esbocinar (→) esmicolar (→) esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa. esvorellar, trencar la vora (d'un objecte). escantonar, íd. esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar. esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc. badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada. esquerdar (→) esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella. esclafar (→) esclofollar. Esclofollar ametlles. camatrencar, trencar les cames d'un animal. escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes. desbrocar (→), trencar el broc. esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya. esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc. espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa. fer peces (una cosa) Cp. consentir una cosa 2 Trencar la terra: → rompre. 3 (trencar-se pron.) rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques. escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra. colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat. esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda. rebentar (intr.) esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà. 4 herniar-se 5 v. intr. → girar (intr.). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
retrinxar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trencar, escurçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
desnucar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rompre (o trencar) el coll Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
fracturar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
destrossar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desballestar fer malbé estropellar estifollar trossejar(->) gastar(->) destruir(->) trencar(->) estronxar(els sembrats, etc.) deformar(->) malmetre(->) 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
esventrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 estripar. 2 trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
esbrocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desbrocar estotar, trencar el broc gros. esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
girant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trencada, acció de trencar de camí. revolt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
interceptar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 barrar tallar trencar rompre interrompre. 2 apoderar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
rompre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 trencar. 2 llaurar, artigar, conrear. 3 interrompre. 4 violar. 5 Rompre amb algú. enemistar-se, renyir. trencar l'amistat estar ben llest(per a algú). El teu germà està ben llest per a mi, hem romput. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|