81.
condició
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
validesa. Cp. circumstàncies 3 Estat social, posició social, estat civil o jurídic. rang, grau social jeràrquic. Comporta en si la idea de jerarquia. ordre, implica jerarquia fundada sobre la naturalesa de la persona. Aquest home és d'un rang elevat en la societat, però en el fons pertany a un ordre [...]
|
82.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
|
83.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la idea de robar. El van atracar, però no li van poder prendre res. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
84.
treure [o traure]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s [...]
1 fer sortir portar fora de lloc extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar). arrencar o arrancar. Arrencar un queixal. retirar. Retirar els diners del banc. llevar (→) sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit. tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou. bombar, treure amb una bomba. evacuar, treure d'un lloc. gitar o llançar aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral. deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté. eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca. desplaçar, treure una cosa del seu lloc. tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades? expulsar, treure algú d'un lloc. fer fora expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos. excretar, íd. ejacular o ejectar, íd. foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió. desallotjar. Desallotjar la gent de la sala. pouar o poar, treure, també fig. desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis. despatxar (→) excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc. enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat. exclaustrar, treure algú del convent. arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI). Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar. Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc. 2 Treure'n: → aconseguir. reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit. 3 Treure's del davant o del damunt: desfardar-se, treure's la roba que fa nosa. esbatre (en sentit propi i fig.) espolsar-se (fig.) enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge) enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
85.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta [...]
|